Tirant és el protagonista de l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell. La novel·la es diu així: Tirant lo Blanc. Conta tots els viatges, les aventures i les peripècies d'aquest home per tot el mar Mediterrani. Desitge de tot cor que siga un dels primers llibres que tingueu entre mans quan comenceu a llegir. En una versió juvenil si cal, però vos agradarà tant que en ser més majors ja podreu llegir l'obra sencera.
De moment, agafeu un mapa o la bola del món que teniu i busqueu el Mediterrani. Poseu el dit a València i contineu pel mig de la mar en direcció a Constantinoble (que està just en l'altra banda i que ara es diu Estambul) i imagineu que aneu en el mateix vaixell del Tirant solcant totes les aigües. Deixarem Mallorca, deixarem Itàlia, deixarem Sicília i ens detindrem a Creta perque vull contar-vos la llegenda del Minotaure, que és molt més antiga que el Tirant.
Fa
uns quants mil·lennis, molts segles i una barbaritat d’anys, totes
les naus que navegaven per les aigües de la mar Egea —que és un
dels pseudònims de la mar Mediterrània— entraven als ports de
Creta per a comprar, vendre o bescanviar les mercaderies que
transportaven. La tripulació d’aquests vaixells també necessitava
tocar terra per a obtenir queviures i, sobretot, renovar l’aigua
que consumia durant les travessies perquè, quan els viatges eren
molt llargs, l’aigua es podia corrompre i els mariners agafaven
malalties que, de vegades, no es podien curar.
Creta
era una illa envoltada per unes aigües blaves, quasi transparents,
que banyaven unes platges bellíssimes on els pescadors podien
obtenir peixos en abundància. Als pobles hi havia molts llauradors
que s’ocupaven de les vinyes, de les oliveres, dels camps de blat i
dels arbres fruiters. Una gran part dels habitants es dedicaven a fer
cistelles, alforges i gerros, recipients necessaris per a transportar
i conservar tots els productes: l’oli, l’aigua, el gra, el vi,
les fruites, els perfums. Uns altres eren pastors que, a l’ombra
dels xiprers i dels garrofers, vigilaven les cabres que pasturaven
entre matolls d’alfàbega i de timó.
Aquest
poble ric i pacífic estava governat per un rei, senyor de la mar
Egea, que vivia al palau de Cnossos. Era un palau gran que tenia
moltes sales per a rebre els ambaixadors estrangers, dormitoris per
als convidats, sales de ball, patis per practicar esports, temples,
escoles i, fins i tot, un teatre. Totes les parets estaven decorades
amb pintures que representaven escenes de caça, personatges
mitològics i dofins, ja que en aquella època tota la mar
Mediterrània estava plena d’aquestos animals.
Però,
una vegada, ocorregué un fet molt desgraciat que trencà la
felicitat de l’illa. En temps del rei Minos, nasqué al palau el Minotaure, un monstre molt perillós que tenia cos d’home i cap de
bou. El rei va manar que el mataren, però ningú no ho podia
aconseguir: es menjava tots els soldats que se li acostaven.
Aleshores el rei va ordenar a Dédal, l’arquitecte de la cort, la
construcció d’un laberint per a tancar-hi el monstre i que mai més
no poguera eixir. Així es va fer i el minotaure va quedar
empresonat, pegant voltes i més voltes pel laberint sense poder-ne
eixir.
La
fama del monstre s’estengué per tota la mar Egea i arribà a
Grècia, on vivia Teseu, un jove heroi que ja havia vençut altres
monstres. Teseu es va oferir voluntari per a matar el Minotaure. Navegà
entre naus i dofins fins que, ja a Creta, el seu vaixell es detingué
al port més pròxim al palau del rei Minos. Aquest el va rebre en
una de les sales de cerimònies més luxoses que hi havia, per a
manifestar així el seu agraïment per la voluntat d’alliberar
l’illa de la presència de la bèstia.
Minos,
com manava el protocol, estava acompanyat per gran part de la seua
cort i per tota la família reial. En entrar en la sala, els ulls de
Teseu van ser atrets immediatament per la bellesa d’Ariadna, filla
del rei, la qual, al seu torn, no apartava la mirada del jove valent
i decidit. Després de la benvinguda del rei i dels parlaments
oficials, Teseu es retirà a descansar a les habitacions que li
havien destinat.
Quan,
l’endemà, Teseu va eixir a passejar pels jardins mentre esperava
uns soldats que li havien de mostrar el camí del laberint, es trobà
amb Ariadna, que havia anat a buscar-lo en secret. Ariadna tenia un
pla per a matar el minotaure, però ningú no l’havia escoltada
mai, ningú no s’havia adonat que a més de ser la més bella de
tota l’illa, era la més intel·ligent.
Teseu
va parar tota la seua atenció al que li explicà Ariadna i va trobar
que el pla era excel·lent. Tots dos anaren junts al laberint. La
jove li donà el cabdell de fil que portava a la mà i li recordà el
que havia de fer:
Ves desfent el
fil a poc a poc, a mesura que camines, però no el soltes mai, així
podràs tornar sobre les teues passes i trobaràs l’eixida.
El
jove heroi va seguir aquestes instruccions fil per randa. S’endinsà
al laberint, trobà el monstre i el matà amb astúcia, força i
valentia. Teseu havia alliberat Creta del seu malson. L’illa tornà
a ser un país sense preocupacions, ric i pacífic.
--------------------------------
Vos pose una imatge, treta d'internet, del palau de Cnossos a fi que graveu en la vostra memòria les columnes roges que l'identifiquen.
