La mare de ma mare, la iaia Lola, era germana bessona de Fina (o Pepita, que de les dues maneres li deien) i tenien un germà major, Nicolau, i un de més menut, Manolo. Els cognoms: Vidal Tàrrega (el famós guitarrista Tárrega n'era familiar però no sé en quin grau). Tots quatre vinguéren a Quart amb son pare i sa mare procedents de l'Alcora (1) perquè al meu besavi li encomanaren fer-se càrrec de la fàbrica de taulells del Barranquet, un espai entre Quart i Manises. A la mateixa fàbrica tenien l'habitatge. Per això, Lola i Fina eren conegudes al poble com les barranqueres. Per exemple, jo soc neta de la tia Lola la barranquera.
D'altra banda, el meu iaio, al qual ens referíem sense el nom perquè només en teníem un, de iaio (el pare de mon pare va morir quan aquest era menut i, òbviament, no el vam poder conéixer), de ben jovenet començà a treballar en les fàbriques de taulells de Manises i no costa endevinar que ell i la iaia Lola es trobaren fàcilment passejant qualsevol diumenge.
A casa sempre es contava que quan es van conéixer, la iaia Lola encara portava el vestit de la primera comunió. He d'explicar que era habitual en aquella època que tot s'aprofitara. Els vestits també. Al de la comunió es feia alguna modificació, s'hi afegia, per exemple, un llaç de color i ja tenia la xiqueta vestit de mudar durant uns quants anys. Això vol dir que eren jovenets, molt jovenets, quan començaren a eixir junts. Per situar-los temporalment: el iaio va nàixer al 1901 i la iaia Lola, un parell d'anys després.
Eixa fàbrica del Barranquet passà pel temps a ser propietat de Manolo, el germà menut de la iaia Lola. Poseriorment se'n feren càrrec els fills de Fina ja que Manolo no tingué descendència. Ni Lola ni Nicolau en formaren mai part d'eixe negoci. Per què? No ho sé. Sospite que per influència de sengles cónjuges: el iaio i ma tia Mercedes, la dona de Nicolau.
Quasi un segle després, Raül va obtenir el prestigiós premi del COACV pel seu projecte de final de carrera: Centre d'alt rendiment esportiu, ubicat a banda i banda del barranquet. Ell no sabia que una part dels ancestres de Beatriu l'observaven de prop.
I uns anys més tard, el 2017, naixien en l'hospital de Manises, que ocupa en part l'espai del Barranquet, Lluna i Neu.
No em direu si no és casualitat tot plegat.
(1) Recomane llegir El secret de Meissen, de Josep Palomero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada