De Troia a Roma

Després de la guerra de Troia els grecs, victoriosos, se'n tornen a les seues ciutats, a les seus cases. Com Ulisses, que amb el seu vaixell i la tripulació formada per altres guerrers, mamprén el viatge cap a Ítaca, l'illa on està el seu regne i on l'esperen la seua dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. 

Però com que la ciutat de Troia ha quedat destruïda, els troians que poden també fugen. Així ho fa Enees, que porta  son pare a l'esquena  i, de la mà, el seu fill. Tots tres, amb alguns troians més, comencen un viatge llarguíssim a través del mar per a trobar un lloc on fundar una nova ciutat que els proporcione descans i seguretat  i on puguen honorar els seus deus.

Van pegant voltes i més voltes per la mar Meditrerrània. Els costa molt la travessia per tres raons principals: l'oratge (no sempre és bona època per a navegar), el perill de trobar-se amb els grecs i els capritxos dels deus, que de vegades es comporten com els elfs i fan moltes malifetes. 

Per fi, en arribar a la desembocadura del riu Tíber decideixen remuntar-lo. Quan veuen  el mont Albano els sembla que és un bon lloc i decideixen quedar-s'hi. Estan cansats, han passat molts anys,  alguns troians ja han mort, també Enees. Així que és el seu fill, Ascani, qui funda l'enyorada  ciutat. Es dirà Alba Longa.

Al cap de cinc segles aproximadament, quan Rea Sílvia, la filla del rei d'Alba Longa, té dos bessons, Ròmul i Rem, un enemic de la família li furta els xiquets i els posa en una cistella amb  la malvada intenció fer-los desaparèixer en el Tíber. Com que havia plogut molt, la cistella s'afona en el fang i no corre riu avall. Aleshores, una lloba se'ls troba i comença a donar-los de mamar, com si foren els seus llobatons.

Però, afortunadament un pastor que ho veu decideix esperar que la lloba es despiste i portar-se a sa casa els bessonets, ja que la seua dona pot alimentar-los perquè acabava de parir i té  llet als pits. Així és com se salven els germans gràcies a viure amb estes persones, el pastor i la dona. 

Passen els anys i en una lluita entre pastors, Rem mor. 

El rei crida a Ròmul, que s'havia convertit en un jove llest i valent a qui tots volien i respectaven, a fi que li explicara què passava entre els pastors, que sempre estaven barallant-se fins el punt, com he dit, d'haver hagut una mort.

En entrar al palau,  tots es queden amb la boca oberta: Ròmul s'assembla al rei, més encara, és idèntic a Rea Sílvia. Pensen i parlen sobre el que havia passat anys arrere i s'adonen que és el net a qui creien mort, junt al germà, en nàixer. 

Aleshores, el rei, ja molt vellet, despenja de la paret un gran escut, el que va pertànyer a Enees, i l'ofereix a Ròmul amb l'encàrrec de fundar Roma.

----------------

En els textos d'història s'usa l'expressió ab urbe condita per a posar data als esdeveniments. Posteriorment, s'utilitza com a referència el naixement de Crist. La fundació de Roma està datada  l'any 753 abans de Crist.