Paf, el drac màgic.

Quan jo era xicoteta com vosaltres, als Estats Units d'Amèrica del Nord hi havia cantants i músics que es dedicaren a recollir pels pobles cançons populars, les enregistraven en discos i les donaven a conéixer a gent més jove de les ciutats. Es diu música folk (folk significa poble en valencià).

Prompte arribà eixa música a nosaltres i alguns cantants van traduir les cançons al valencià i les van cantar, com Serrat, que va cantar Paf, el drac màgic. 

Com que jo ni soc música ni cantant, he convertit la lletra de Paf en un conte. Ací el teniu:

Paf era  un drac màgic que vivia sol al fons de la mar. Com que s'avorria prou solia eixir a la superfície per veure si hi havia algú amb qui jugar o parlar. Un dia trobà un xiquet a la platja, es va acostar i el va saludar:

- Hola, com et diuen? Jo soc Paf.

El xiquet al principi es va espantar un poc perquè el drac era molt gran. Però en veure que l'animal tenia una cara bondadosa, li contestà:

- Jack Paper. 

- Podem jugar junts?

-Sí, clar, va contestar el xiquet.

Es van fer molt amics des del primer moment de manera que tots els dies jugaven junts. Al cap d'uns dies van decidir fer un viatge i aventurar-se per totes les mars i els oceans. 

Jack aniria agafat del coll del drac, llarg i fort, o de la seua cua, més llarga encara. Volien anar a veure món. Tots coneixien Paf: reis, nobles, pirates, mariners, pescadors, caçadors de balenes. Anaven a mars fredes i a mars tèbies. Visitaren les costes de tots els continents. Jack Paper era feliç. Però un dia, després de molt de temps de viatjar, Paf li va dir:

- Mira, els dracs màgics vivim per sempre, som eterns, i per això ens avorrim tant. Però els nens us feu majors i sou mortals, així que heu d'aprofitar molt bé la vostra vida. Heu d'estudiar, jugar amb altres nens i nenes, fer esport, llegir, dibuixar... Ja no pots continuar viatjant amb mi.

El xiquet ho va comprendre i,  ben orgullós d'haver fet companyia al drac durant molt de temps, va tornar a casa.

Muro, 5-12-21

Mentre estava ordenant la caixa on teniu els papers per a dibuixar i escriure, he trobat una fulla on posa el dia i la data (mireu el títol) i el text, escrit per mi al dictat de Lluna i Neu, que copie a continuació perquè vull que recordeu els contes que inventeu:

Hi havia una vegada un pollet dins de l'ouet. Hi havia una guineu.

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Dolors. Neu i Lluna i tenia un cavall i ens vam banyar. Les tres tenien unes cares súper boniques.

Al final hi ha este dibuix:

Fabricació del paper

Supose que alguna vegada vos ensenyaran a fer paper a l'escola. És una activitat prou habitual. De moment vos diré unes poquetes coses sobre la fabricació del paper.

Recordeu que vos vaig parlar dels papirs i dels pergamins com els suports més coneguts durant segles i segles per a escriure. Les persones que es dedicaven a l'escriptura i sobretot a  guardar els escrits tenien  problemes d'espai i d'organització perquè els rolls, tant de papir com de pergamí, eren incòmodes i ocupaven molt.

Gràcies a l'interés de trobar un material millor i també gràcies a les casualitats que de vegades ocorren en la ciència, es va descobrir el paper. Segons conta la Història això va ser a la Xina i els àrabs el van portar cap a Europa a través de les línies comercials (de les quals també vos he parlat). En fi, que a nosaltres ens va arribar fa més de mil anys, exactament el 1056, a Xàtiva, on es fabricava a partir de draps vells i palla d'arròs. 

Continuaren aproximadament així (si no era palla d'arròs era cànem o qualsveol altra planta) durant un miler d'anys. En el segle XX, el segle passat, ja hi havia altres possibilitats de fabricació, gràcies als avanços científics i tecnològics, i es pogué fer paper com ara el coneixem. 

De tota manera, continua sent d'origen vegetal i cal molta aigua i molts arbres per a fabricar-lo. Així que, com ja sabeu, no s'ha de malgastar.

Conte del dinosaure del Menejador

 

Hola, criatures dolcíssimes. Els dies que hem estat junts estos Nadals hem aprés moltes coses sobre dinosaures, per tant, el primer que vos sorprendrà és que en esta història del dinosaure del Menejador hi ha una mentideta: les persones no van coincidir amb els dinosaures. Però també sabeu que escriure contes és imaginar i que cada persona pot inventar el conte que vulga.

Fa milers, potser milions, d'anys vivia a la muntanya del Menejador un animal colossal, un dinosaure femella. Era tan gran que es podia advertir la seua presència des de ben lluny bé perquè es veia el seu cap per damunt dels arbres o bé perquè se sentien les seues passes, que  feien tremolar la muntanya sencera. Les persones i els altres animals li tenien por i li  fugien.

Vivia en un avenc, que és una mena de cova subterrània i molt gran. De vegades els avencs són tan grans que travessen una muntanya de banda a banda.

Com dic, Dina vivia en el seu amagatall, en l'avenc, però no estava sola: tenia una criatureta que feia poc havia eixit de l'ou i que es deia Dineta. Estaven protegides dels que els volien caçar pel que he dit abans: els tenien por i la por pot fer que les persones es tornen violentes. Quan mare i filla eixien a buscar menjar (tota mena de vegetals perquè eren herbívores) procuraven anar per la part de la muntanya on sabien que era difícil que es trobaren amb les persones o amb els altres animals.

Tot i així, com que els humans no volien els dinosaures prop, durant unes quantes nits van treballar tots plegats preparant unes trampes per a caçar a la mare i a la filla. Les trampes consistien en forats molt grans a terra tapats amb branquillons i fulles.

Un dia de bon matí van sentir com tremolava tota la muntanya. No era un terratrèmol, era la mare que buscava Dineta. La criatura havia eixit durant la nit a beure aigua i havia caigut en una trampa.

Dina corria i bramava cridant la filleta. En despertar-se va veure que no estava i va eixir a buscar-la. Alguns dels homes havien agafat Dineta del forat i l'havien lligada amb cordes, com li va passar a Gulliver en un altre conte. La portaren a una cova i la tancaren. 

Però els xiquets i les xiquetes no estaven d'acord amb el que havien fet els seus majors i arreplegaren tot el menjar que van poder: móres, ceroles, arborços, fulles tendres, etc. i anaren a la cova per a donar-lo a la dinosaurieta a través dels barrots: no volien que li passara res de mal, li tenien pena, era xicoteta també.

Dineta estava relativament contenta però per les nits sentia com sa mare encara la buscava. El xiquets i les xiquetes també sentien els crits i els plors de la mare i, a la tercera nit, no aguantaren més: alliberaren la dinosaurieta i l'acompanyaren a trobar-se amb sa mare.

En eixir de la cova van arrancar a córrer cap el bosc i es posaren a jugar. Dineta permetia que es pujaren al seu llom: era com un tobogan. Tenien la cua per a jugar a l'amagatall. S'ho passaven tan bé i inventaven tants jocs que no es van adonar d'on estaven. S'havien perdut.

El pares i les mares humanes buscaven les seues criatures i Dina buscava Dineta i la va trobar jugant amb tota la xicalla. Tenia tanta alegria d'haver trobat la filleta tan contenta i tan ben acompanyada que es va posar a jugar també.

Quan arribaren els pares i les mares humanes i van veure l'escena, no s'ho podien creure. Gràcies a les criatures menudes es va iniciar una nova etapa: animals i  humans ja no es tenien por, podrien viure en harmonia.

-----------------

L'autor és Jordi Raül Verdú. El llibre en el qual m'he inspirat està editat per Marfil. 

El dionosaure del Menejador (previ)

 

Abans del conte, cal que vos done dues informacions prèvies.

1. El Menejador és un lloc elevat de la Font Roja, un paratge molt bonic on heu estat i on podem tornar quan vingueu a Muro.

2. El conte està destinat a majors de 8 anys i és prou llarg. Per tant, l'adaptaré i vos l'enviaré escrit i llegit.

I ara,  una curiositat:

La biblioteca de Muro deixa llibres en una parada gran del mercat, de manera que totes les persones que van a comprar poden agafar un llibre a canvi de deixar-ne un altre. Un dia, vaig veure este, sobre dinosaures, i el vaig agafar perquè sé que vos agraden les històries d'estos animals tan antics i tan grandots.