Llibres i biblioteques

Tant a Zuric com a Museros, tant Bernat i Altea com Lluna i Neu, aneu amb freqüència a la biblioteca a demanar llibres en préstec i, més tard, a tornar-los i substituir-los per uns altres. Això està molt bé perquè junt als que vos regalem pares, mares, família i amistats teniu una bona provisió de lectura, necessària per al saber que vos acompanyarà durant tota la vostra vida.

Les biblioteques que coneixeu, també la de Muro, no han aparegut com per art de màgia. Són molt antigues. Hi ha un llibre d'Irene Vallejo, El infinito en un junco, que conta la història dels llibres i que parla de la biblioteca més famosa de tots els temps: la d'Alexandria, a Egipte, que si no haguera patit incendis i destruccions per culpa de les guerres ara tindria més de dos mil anys.

En la imatge que vos pose, i que he tret d'internet, podeu veure que no hi ha cap llibre com els que coneixem ara: són rotllos! 

S'escrivia sobre diversos suports com els papirs i els pergamins. Per a llegir-los s'havien de desentrollar, bé de dalt cap a avall o d'esquerra a dreta, conforme els hagueren escrit.

El papir és una mena de paper fabricat a partir dels joncs, una planta que creix en l'aigua i que segurament heu vist en alguna excursió. S'agafen els joncs i es treballen amb una tècnica inventada a l'antic Egipte fa uns sis mil anys. Per a escriure sobre el papir s'usava una ploma d'au i es banyava la punta en tinta.

El pergamí prové de la ciutat de Pèrgam (per això el nom), a l'actual Turquia, que va tenir la segona biblioteca més importat del món després de la d'Alexandria. Està fabricat amb pell de corder o de cabra o de vedella. S'hi escriu de la mateixa manera que sobre el papir: ploma i tinta.

Com que el papir era pesat i incòmode i el pergamí molt car de frabricar, es va continuar investigant i finalment a la Xina es va crear el paper. 

Això vos ho contaré en un altre text.

Tres monstres coneguts

Els monstres són éssers inventats per als contes, les novel·les i el cine, per això no se'ls ha de tenir por: els monstres no existeixen. De fet, no vos pose cap foto perquè no es pot fotografiar el que no existeix. Ara bé, vosaltres podeu imaginar com serien els que dic a continuació i dibuixar-los.

.MOBBY DICK. És el protagonista d'una novel·la de Herman Melville que comença amb la frase: Digueu-me Ismael. Al iaio sempre li ha fet molta gràcia que una novel·la tinga el seu nom. Conta la història dels mariners que van en el vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, perseguint una gran balena blanca, Mobby Dick, que ells consideren un monstre ja que creuen que pot engolir-se una barca sencera amb tots els mariners que porta.

BIGCRIPI. Este també és un monstre marí. Apareix en la novel·la El monstre de Santa Helena, d'Albert Sánchez Piñol. És com un rap molt gran que ha d'anar a la costa per a poder pondre els ous d'on naixeran els nous bigcripis. És immensament gran, de manera que per a poder dipositar el seu cos en la terra arriba a destruir poblats sencers. Afortunadament  deixa el mar només cada vint anys. El seu nom està format per BIG, que significa gran en anglès, i CRIPI, que ve a reproduir el so que fan els animalets en eixir dels ous.

IETI. Per a acabar, un tercer monstre. Segons la llegenda, el Ieti viu a l'Himàlaia, que és la serralada que té les muntanyes més altes de tot el món. Per això quan es diu Ieti se sol afegir "l'abominable home de les neus", ja que a l'Himàlaia sempre hi ha neu. Diuen que té forma humana i que és molt pelut i molt gran, enorme.

Noms de volcans

Ja vos he dit alguna vegada que les coses s'aprenen principlament pel que conten el pare i la mare, pel que escolteu  a l'escola, pel que llegiu als llibres i per la vostra pròpia experiència. 

Arribarà un moment en què estudiareu els volcans.  Mentres, és probable que en algun conte trobeu històries sobre estes muntanyes, que dormen i dormen fins que un dia desperten i comencen a traure foc pel seu cràter, que és la gran boca que hi ha al damunt.

Ací vos done una llista dels volcans italians més coneguts i un que potser recordeu de l'any passat, el de

CUMBRE VIEJA. A l'illa de la Palma, Canàries, Espanya. 

Després de molts anys dormit, fa poc va entrar en erupcció i ho vam veure quasi en directe per la televisió. Era l'any passat, el 2021. Va ser molt estudiat per tota la comunitat científica i la lava que queia al mar va anar augmentant l'extensió de l'illa.

STROMBOLI. A l'illa del mateix nom, al nord de Sicília, Itàlia. 

En realitat l'illa és en si mateixa el volcà però està habitada. És molt famosa, tot i ser tan menudeta, per una pel·lícula de Roberto Rossellini (Stromboli, terra di Dio) i per una novel·la de Juli Verne (Viatge al centre de la terra).

ETNA. Este està en plena illa de Sicília. 

Algun dia el visitarem tots junts. El iaio Ismael, Jordi i Beatriu pujaren fins a dalt i van veure com eixia la lava per alguns foradets de la muntanya al costat de la neu, perquè l'Etna és molt alt i sol nevar. Recorde com de bona estava la melmelada que fan amb les llimes que s'hi cultiven.

SOLFATARA. No és molt conegut. Està a Pozzuoli, prop de Nàpols. En la seua falda hi ha un càmping on vam estar. Tenia una piscina amb aigua de sofre, que té moltes bones propietats per a la pell però que fa una olor malíssima. 

També hi ha un local menudet amb un SISMÒGRAF, que és la màquina que registra contínuament els moviments vibratoris de la Terra.

VESUBI. Un dels més coneguts del món. Té una silueta bellíssima que presideix el golf de Nàpols.

Un viatge que també farem serà anar a una de les illes que hi ha enfront de Nàpols i, en tornar, mirarem el volcà i el veurem com en la foto de dalt. Una erupció del Vesubi, fa dos mil anys, va destruir les ciutats de Pompeia i d'Herculà. 

Pròximament vos parlaré d'arqueologia.