Tant a Zuric com a Museros, tant Bernat i Altea com Lluna i Neu, aneu amb freqüència a la biblioteca a demanar llibres en préstec i, més tard, a tornar-los i substituir-los per uns altres. Això està molt bé perquè junt als que vos regalem pares, mares, família i amistats teniu una bona provisió de lectura, necessària per al saber que vos acompanyarà durant tota la vostra vida.
Les biblioteques que coneixeu, també la de Muro, no han aparegut com per art de màgia. Són molt antigues. Hi ha un llibre d'Irene Vallejo, El infinito en un junco, que conta la història dels llibres i que parla de la biblioteca més famosa de tots els temps: la d'Alexandria, a Egipte, que si no haguera patit incendis i destruccions per culpa de les guerres ara tindria més de dos mil anys.
En la imatge que vos pose, i que he tret d'internet, podeu veure que no hi ha cap llibre com els que coneixem ara: són rotllos!
S'escrivia sobre diversos suports com els papirs i els pergamins. Per a llegir-los s'havien de desentrollar, bé de dalt cap a avall o d'esquerra a dreta, conforme els hagueren escrit.
El pergamí prové de la ciutat de Pèrgam (per això el nom), a l'actual Turquia, que va tenir la segona biblioteca més importat del món després de la d'Alexandria. Està fabricat amb pell de corder o de cabra o de vedella. S'hi escriu de la mateixa manera que sobre el papir: ploma i tinta.
Com que el papir era pesat i incòmode i el pergamí molt car de frabricar, es va continuar investigant i finalment a la Xina es va crear el paper.
Això vos ho contaré en un altre text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada