Una gran quantitat de gent anava a arreplegar-ne per a fer una bona caragolada amb salsa de tomateta i ceba o coure’ls al forn en una llauna. Les persones anaven amb carmanyoles o bosses per a agafar-ne com més millor.
De tant com regiraven arbustos i plantes per a buscar-los, alguns caragolets van prendre mal i no tenien més remei que amagar-se el més fondo que podien per a protegir-se.
Hi havia un, gran i blanc, que fugint de les xafades de la gent es va trencar un trosset de closca. Per sort, unes altres caragoles que també volien ocultar-se el van ajudar a arribar al seu cau.
«Tero, li van dir les amigues quan ja estaven en un lloc segur, no pots viure amb la closca trencada, hem de buscar una solució».
La caragola Podo sabia com havien d'actuar. Immediatament va exposar el seu pla:
- Hi ha una argila blanca, que es diu caolí, que vindria molt bé per a reconstruir la closca de Tero. Però eixa argila només es troba a la terra de la Canyella.
- On viu la bruixa Rieden?, preguntà Gas, l'altra caragola.
- Sí. Només ella el podrà curar perquè sabrà on trobar el caolí, contestà Podo.
Així que, tota la caragolada d'acord, decidiren que Gas i Podo, que eren de color marró, acompanyarien Tero a casa de la bruixa Rieden.
Com els caragols són lents, van pujar a un camió que portava verdures prop de la terra de la Canyella i avançar així molt de camí. Les dos caragoles i Tero viatjaren dins d'una bleda que a poc a poc anava fent-se menudeta perquè era el seu aliment: els caragols són hervíbors, és a dir, que mengen herba, vegetals.
El camió arribà al gran mercat on havia de deixar les caixes de verdures i Gas, Tero i Podo abandonaren la bleda amb molta cura de no ser descoberts i s'encaminaren a casa de la bruixa Rieden.
Allà estava ella, a la porta de sa casa, amb els cabells rojos al vent, esperant-los. Les bruixes bones ho saben tot!
Rieden, amb l'ajut d'Albis, Alfred i Patrip Patrap havien agafat el caolí necessari i ella ja tenia preparada la pasta per completar la closca de Tero.
Un parell de dies després, les caragoles tornaren al seu bosc per a informar a totes les amistats que el viatge havia anat bé però Tero es volgué quedar en aquella casa on l'havien atés tan bé i on havia fet tan bons amics.
--------------------------
La meua amiga Ana Anaya m'ha enviat un parell de fotos de caragols. Les afegisc ací el dia 10 de novembre de 2021
