Quan jo era xicoteta com vosaltres, als Estats Units d'Amèrica del Nord hi havia cantants i músics que es dedicaren a recollir pels pobles cançons populars, les enregistraven en discos i les donaven a conéixer a gent més jove de les ciutats. Es diu música folk (folk significa poble en valencià).
Prompte arribà eixa música a nosaltres i alguns cantants van traduir les cançons al valencià i les van cantar, com Serrat, que va cantar Paf, el drac màgic.
Com que jo ni soc música ni cantant, he convertit la lletra de Paf en un conte. Ací el teniu:
Paf era un drac màgic que vivia sol al fons de la mar. Com que s'avorria prou solia eixir a la superfície per veure si hi havia algú amb qui jugar o parlar. Un dia trobà un xiquet a la platja, es va acostar i el va saludar:
- Hola, com et diuen? Jo soc Paf.
El xiquet al principi es va espantar un poc perquè el drac era molt gran. Però en veure que l'animal tenia una cara bondadosa, li contestà:
- Jack Paper.
- Podem jugar junts?
-Sí, clar, va contestar el xiquet.
Es van fer molt amics des del primer moment de manera que tots els dies jugaven junts. Al cap d'uns dies van decidir fer un viatge i aventurar-se per totes les mars i els oceans.
Jack aniria agafat del coll del drac, llarg i fort, o de la seua cua, més llarga encara. Volien anar a veure món. Tots coneixien Paf: reis, nobles, pirates, mariners, pescadors, caçadors de balenes. Anaven a mars fredes i a mars tèbies. Visitaren les costes de tots els continents. Jack Paper era feliç. Però un dia, després de molt de temps de viatjar, Paf li va dir:
- Mira, els dracs màgics vivim per sempre, som eterns, i per això ens avorrim tant. Però els nens us feu majors i sou mortals, així que heu d'aprofitar molt bé la vostra vida. Heu d'estudiar, jugar amb altres nens i nenes, fer esport, llegir, dibuixar... Ja no pots continuar viatjant amb mi.
El xiquet ho va comprendre i, ben orgullós d'haver fet companyia al drac durant molt de temps, va tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada