El gos Peti Peti

Estàvem a Muro, les tres juntetes en les butaques del menjador. Neu  posava nom a l'aranya Cartera i la seua família. Vam acabar de contar el conte i Lluna va voler que el pròxim fóra d'un gos i que es diguera Peti Peti. Ho he estat pensant i sempre m'eixia un santbernat, però, és clar, com va dir Jordi, un nom així era més adequat per a un gos xicotet. El cas és que jo volia  respectar el nom que havia elegit Lluna per la qual cosa calia canviar de gos. Bé. Després  d'uns dies de pegar-li voltes al conte, així va quedar.

L'escola on van Lluna i Neu està envoltada de tarongers, no debades estem a la comarca de l'Horta. Cada dia les dos bessones caminaven cap a classe amb les seues carmanyoles, on portaven l'esmorzar. La de Lluna tenia dibuixada una gateta de color groc. La de Neu, una tigressa de color salmó. Quan de vesprada eixien d'escola, les carmanyoles estaven buides: s'ho havien acabat tot! Però no les de  les altres xiquetes, sempre hi havia algú, de qualsevol de les bombolles, que no s'havia menjat l'esmorzar i algú més que encara portava el berenar en la mà.

Des de la vorera d'enfront solia haver un gosset molt menudet i blanquet que mirava amb careta de pena i que esperava que ja no quedara ningú per a buscar les sobres dels berenars, o del que fora, que havien caigut al terra. Ningú s'havia fixat mai en ell de tan discret com era.

Una vesprada, quan en acabar la classe, les germanes anaren a visitar les seues quatre gallines per a portar-los menjar i aigua, van veure com les seguia un gosset. Era xicotet i semblava que tenia fam perquè ensumava amb interés el que portaven en les bosses de les gallines. Com van veure que era pacífic, el van deixar que les acompanyaren al galliner.

Quan li van oferir el menjar, es va tornar boig d'alegria i es va empassar tot el que pogué. Al capdavall, les gallines encara podien alimentar-se d'insectes i de les llavors que els portava el vent.

L'endemà, en eixir d'escola, Lluna i Neu van veure el gos immediatament perquè l'animalet se'ls va acostar pensant que potser tornarien al galliner. Van jugar amb ell, li van donar un tros de coca que els havia sobrat i li posaren nom: Peti Peti. 

Els gats i els gossos solen tenir amo o ama però ningú no sabia de qui era aquest gosset. Tampoc no sabia ningú d’on havia vingut ni quan. De manera que Lluna i Neu van decidir quedar-se'l. El van instal·lar al costat del galliner, així tindria cura de les gallines, es podria protegir del fred i de la pluja al ponedor, podrien veure'l tots els dies i no li faltaria menjar.

-----------------------

Ací cal afegir que el 10 de febrer de 2021, que Ismael i jo anàrem a esperar Lluna i Neu a l'eixida d'escola, quan  tota la bombolla blanca, la classe, formava la filera per a acomiadar-se de la mestra abans d'anar a saludar a cada familiar, Neu ja ens havia vist però només somrigué perquè la disciplina no li permetia eixir-se'n de la cua. Lluna no s'havia adonat de la nostra presència i jo dic "Peti Peti". Ella  girà el cap immediatament amb un somriure ben gran i, sense abandonar el lloc de la filera, em contesta "eixe és el nom del gos del conte que ens vam inventar a ta casa". Jo, pagadíssima. A continuació vam anar a conéixer el galliner.