Este conte va nàixer a casa de Bernat i Altea. Davant de la finestra de la cuina hi ha un jardí molt distragut. Una vegada el iaio Ismael fins i tot va veure una rabosa! L'animalet no viu al jardí però probablement va passar de camí cap a l'interior del bosc. Qui si vivia probablement al jardí, si més no una bona temporada, era un esquirol que de tant en tant pujava i baixava dels arbres. Així que els germanets van voler fer un conte dedicat a Gono, el nom que Bernat li va posar.
Hi havia a Zuric, al barri d’Albisrieden, un germà i una germana que aguaitaven sovint per la finestra. Quan sa mare o son pare els preparaven el desdejuni o el dinar, els agradava esperar que el menjar estiguera a punt mentre miraven si plovia o si les fulles dels arbres canviaven de color o si feia vent o si nevava.
Un dia van veure un esquirol que pujava a un arbre. Grimpava amb la facilitat que tenen els esquirols gràcies a la cua i les ungles corbes.
O seria una esquirola? No ho podien saber. Els esquirols tenen el mateix aspecte tant si són mascles com femelles. Bernat i Altea, que així es deien el germà i la germana, es passaven moltes estones mirant per la finestra per a intentar endevinar què feia l'esquirol exactament, a què es dedicava. Van observar que de matí és quan eixia a buscar menjar. Per tant Gono baixava de l'arbre i mirava pel terra a veure què hi trobava.
La sorpresa vingué un dia quan Gono va emetre un xiulit. Què seria? Ah! Ràpidament ho van saber: havia cridat un altre esquirol. Els dos es posaren a parlar i Bernat i Altea van interpretar que es queixaven perquè no trobaven tot el menjar que necessitaven.
Heu de saber que els esquirols són molt treballadors i previsors i passen gran part de l'any arreplegant anous i bellotes per a guardar-les per a l'hivern, quan hi ha molta neu i no poden trobar menjar ni fruits silvestres ni insectes.
Quan per fi Bernat i Altea van confirmar que els esquirols estaven preparant-se per a anar-se'n, van baixar ràpidament al jardí i els van demanar que es quedaren, que ells els portarien menjar.
Així ho van fer durant molt de temps. Si algun dia o algun cap de setmana els germanets no estaven a Zuric, en tornar del viatge o de l'excursió, la primera cosa que feien era anar a mirar per la finestra. De vegades, els esquirols estaven esperant-los al mateix ampit!
Durant una setmana només van veure un dels dos esquirols i a més de tant en tant fins i tot pujava a la finestra i tocava el vidre per a demanar més menjar.
Què havia passat? Doncs, que els esquirols eren mascle i femella i aquesta havia tingut 3 esquirolets que necessitaven molt més de menjar.
Al cap d'uns dies, la família completa se n'anà definitivament al bosc. Allí podrien protegir millor les seues criatures.
Potser un dia Bernat i Altea els trobaran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada