De vegades em demanen algun text per a publicar en revistes o periòdics. Una vegada va ser per al llibret d'una falla infantil. Hi havia l'obligació de fer personatges a una bruixa i un drac. El resultat és el que trobareu més avall. Tinc a casa de València el llibre amb el conte. En aquell moment només havia nascut Bernat de vosaltres quatre i a ell està dedicat.
LA BUFANDA D'ALBIS
El drac Albis i la bruixa Rieden sempre anaven junts.
Albis era molt menudet. Havia nascut blanc com la neu i amb una pell suau i molt bella. Només tenia els llavis i les galtetes amb un poc de color a causa de les flames que li eixien de la gola quan s’enfadava o estava refredat.
Rieden, sàvia i tendra, el tractava com un fill. El portava assegut al pal de la granera, ben abraçadet, i volaven pertot arreu. L’havia educat per a ser feliç, per això li va ensenyar a ser pacient i tranquil i així poder dominar el foc que li eixia quan alguna cosa el contrariava.
Un estiu de molta calor van decidir anar a les muntanyes altes per a estar ben fresquets. Volaven per damunt d’uns pics nevats quan Albis va sentir un poc de fred i, de sobte, va esternudar. Sense poder-ho evitar, una flama li va eixir de dins i va començar a cremar la granera.
Rieden va ser àgil i va començar a descendir abans que el foc consumira tot el pal. Per sort, i gràcies a l’habilitat de la bruixa, arribaren a terra sense prendre mal. Rieden va tapar la boca d’Albis amb una bufandeta per evitar que tornara a esternudar o a tossir mentre reparaven la granera amb els branquillons que estaven arreplegant.
Quan tot va passar, Rieden va besar Albis i li va dir que no havia estat culpa seua, que els esternuts de vegades no es poden evitar i que no es preocupara, que posarien remei perquè no tornara a passar.
Per això, des d’aleshores, sempre que han de volar, Rieden li posa la bufanda a Albis abans de pujar a la granera. Per si de cas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada