Respecteu l'autoria

Respecteu l'autoria

29 de novembre 2020

L’escarabat Patrip Patrap



La casa on vivien Albis, Rieden i Alfred estava protegida per un faig que, a l’hivern, quan ja li havien caigut totes les fulles, deixava passar la llum i la caloreta del sol. A la primavera i a l’estiu, per contra, proporcionava frescor.

Alfred tenia por de l’arbre quan estava ple de fulles perquè es dibuixaven unes ombres molt estranyes al terra i ell pensava que eren éssers que volien fer-li mal. Segons li explicà Rieden això era degut a les formes capricioses, de vegades retorçudes, de les branques.

  • Sí, però Alfred té por de les ombres del terra, intervingué Albis desitjós d’ajudar a l’amic.

  • No has de tenir por, continuà Rieden, les ombres són com un joc entre les fulles i la llum que passa entre elles. No hi ha ningú que vulga fer-te mal.

La bruixa es va fer acompanyar per tots dos per a recórrer l’extensió de terra on es projectaven eixos dibuixos tan bonics que feien els rajos del sol jugant entre les fulles, d’un daurat bellíssim.

  • Mira, mira, el qui hi ha junt a eixa pedra, digué un esglaiat Alfred.

  • Sí, sí, és una cosa negra, ajudà Albis.

Es tractava d’un insecte de color molt fosc, quasi negre, de cos allargat i xicotet que s’havia quedat immòbil a la soca d’un dels arrels del faig, on hi havia humitat i foscoreta.

  • Sembla mort, va dir un entristit Alfred.

  • O estarà dormint, va dir un esperançat Albis.

Rieden amb els seus ulls blaus, grans i rodons, va mirar durant un momentet la troballa, allargà un braç i amb molta suavitat l’agafà i se’l posà al palmell de la mà.

  • Mireu, criatures, és un escarabat que té por de nosaltres.

  • Per què?, preguntaren alhora Albis i Alfred amb molta sorpresa ja que no es poden imaginar que dos animalets com ells, tan bons, pogueren fer por a algú.

  • Perquè no ens coneix i perquè som més grans, els tranquil·litzà la bruixa.

Tots quatre entraren a casa. L’escarabat, en la mà de la bruixa, i Albis i Alfred pujats als muscles, un a cada costat de l’acollidora cabellera de Rieden.

A poc a poc el nou convidat va anar estirant-se. Semblava començar a agafar confiança, com si perdera la por. Rieden el deixà sobre la taula a fi d’observar-lo amb comoditat. Primerament l’escarabat allargà una poteta, després una aleta... però no es movia massa. Albis i Alfred es preguntaven si estaria ferit o malalt. La bruixa, sàvia i experta en guarir animalets, mirava l’escarabat amb atenció. Va dir a Albis i Alfred:

  • Mireu, té les sis patetes intactes, no vos preocupeu.

En eixe moment, l’escarabat els mostrà una de les ales.

  • Que vola, que vola, cridaren els dos amiguets

  • No, els escarabats no volen, només poden alçar-se una miqueta del terra.

  • Però té ales, digué excitat, Alfred.

  • Quatre, en té quatre, descobrí Albis, que no apartava la mirada de la taula on estava l’insecte.

  • Sí, aclarí Rieden, però ja vos dic que no anirà molt lluny volant.



Com veien que l’animalet estava bé decidiren donar-li de menjar i beure. Li posaren propet un poc d’agua i la bruixa envià el drac i la merla a buscar floretes, llavors i algun fong. Rieden no sabia ben bé què li agradaria.

L’àpat va ser espectacular. L’escarabat es va menjar tot el que li havien entrat i repetí d’aigua. Com que encara no parlava, Rieden va dir que calia buscar-li un nom. Albis i Alfred es van quedar pensant. L’escarabat va començar a furgar la fusta de la taula fent un sorollet. Els dos amics blancs imitaren eixe so i en repetir-lo els va eixir patrip patrap. Eixe seria el seu nom mentre esperaven que el nou amic poguera parlar: Patrip Patrap. Rieden afegí que també caldria preguntar-li si tenia família perquè podria ser que l’estigueren buscant. Com la bruixa veia els dos éssers blanquets tan emocionats, va dir-los que ho pensaria l’endemà.

--------------------------------------

Explique l'orígen de l'escarabat. Un dia, parlant amb la gran Núria Cadenes, li vaig dir que estava escrivint-vos contes. Ella em contà que quan es quedava a casa maleta i no podia anar a escola, sa mare, Teresa Alabèrnia, li contava les aventures de l'escarabat Patrip Patrap. No em va dir, ni li vaig preguntar, quines aventures li contava o si s'enrecordava però li vaig agafar l'animalet i el nom i vaig inventar la història que vos acabe d'escriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

De Troia a Roma

Després de la guerra de Troia els grecs, victoriosos, se'n tornen a les seues ciutats, a les seus cases. Com Ulisses, que amb el seu vai...