La casa on vivien Albis, Rieden i Alfred estava protegida per un faig que, a l’hivern, quan ja li havien caigut totes les fulles, deixava passar la llum i la caloreta del sol. A la primavera i a l’estiu, per contra, proporcionava frescor.
Alfred tenia por de l’arbre quan estava ple de fulles perquè es dibuixaven unes ombres molt estranyes al terra i ell pensava que eren éssers que volien fer-li mal. Segons li explicà Rieden això era degut a les formes capricioses, de vegades retorçudes, de les branques.
Sí, però Alfred té por de les ombres del terra, intervingué Albis desitjós d’ajudar a l’amic.
No has de tenir por, continuà Rieden, les ombres són com un joc entre les fulles i la llum que passa entre elles. No hi ha ningú que vulga fer-te mal.
La bruixa es va fer acompanyar per tots dos per a recórrer l’extensió de terra on es projectaven eixos dibuixos tan bonics que feien els rajos del sol jugant entre les fulles, d’un daurat bellíssim.
Mira, mira, el qui hi ha junt a eixa pedra, digué un esglaiat Alfred.
Sí, sí, és una cosa negra, ajudà Albis.
Es tractava d’un insecte de color molt fosc, quasi negre, de cos allargat i xicotet que s’havia quedat immòbil a la soca d’un dels arrels del faig, on hi havia humitat i foscoreta.
Sembla mort, va dir un entristit Alfred.
O estarà dormint, va dir un esperançat Albis.
Rieden amb els seus ulls blaus, grans i rodons, va mirar durant un momentet la troballa, allargà un braç i amb molta suavitat l’agafà i se’l posà al palmell de la mà.
Mireu, criatures, és un escarabat que té por de nosaltres.
Per què?, preguntaren alhora Albis i Alfred amb molta sorpresa ja que no es poden imaginar que dos animalets com ells, tan bons, pogueren fer por a algú.
Perquè no ens coneix i perquè som més grans, els tranquil·litzà la bruixa.
Tots quatre entraren a casa. L’escarabat, en la mà de la bruixa, i Albis i Alfred pujats als muscles, un a cada costat de l’acollidora cabellera de Rieden.
A poc a poc el nou convidat va anar estirant-se. Semblava començar a agafar confiança, com si perdera la por. Rieden el deixà sobre la taula a fi d’observar-lo amb comoditat. Primerament l’escarabat allargà una poteta, després una aleta... però no es movia massa. Albis i Alfred es preguntaven si estaria ferit o malalt. La bruixa, sàvia i experta en guarir animalets, mirava l’escarabat amb atenció. Va dir a Albis i Alfred:
Mireu, té les sis patetes intactes, no vos preocupeu.
En eixe moment, l’escarabat els mostrà una de les ales.
Que vola, que vola, cridaren els dos amiguets
No, els escarabats no volen, només poden alçar-se una miqueta del terra.
Però té ales, digué excitat, Alfred.
Quatre, en té quatre, descobrí Albis, que no apartava la mirada de la taula on estava l’insecte.
Sí, aclarí Rieden, però ja vos dic que no anirà molt lluny volant.
Com veien que l’animalet estava bé decidiren donar-li de menjar i beure. Li posaren propet un poc d’agua i la bruixa envià el drac i la merla a buscar floretes, llavors i algun fong. Rieden no sabia ben bé què li agradaria.
L’àpat va ser espectacular. L’escarabat es va menjar tot el que li havien entrat i repetí d’aigua. Com que encara no parlava, Rieden va dir que calia buscar-li un nom. Albis i Alfred es van quedar pensant. L’escarabat va començar a furgar la fusta de la taula fent un sorollet. Els dos amics blancs imitaren eixe so i en repetir-lo els va eixir patrip patrap. Eixe seria el seu nom mentre esperaven que el nou amic poguera parlar: Patrip Patrap. Rieden afegí que també caldria preguntar-li si tenia família perquè podria ser que l’estigueren buscant. Com la bruixa veia els dos éssers blanquets tan emocionats, va dir-los que ho pensaria l’endemà.
--------------------------------------
Explique l'orígen de l'escarabat. Un dia, parlant amb la gran Núria Cadenes, li vaig dir que estava escrivint-vos contes. Ella em contà que quan es quedava a casa maleta i no podia anar a escola, sa mare, Teresa Alabèrnia, li contava les aventures de l'escarabat Patrip Patrap. No em va dir, ni li vaig preguntar, quines aventures li contava o si s'enrecordava però li vaig agafar l'animalet i el nom i vaig inventar la història que vos acabe d'escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada