Formigues invasores

Vaig a contar-vos de quina manera una espècie de  formigues invasores han canviat la vida de la reserva d'Ol Pejeta, a  Kènia.

El personal que atén estos llocs de conservació de la nautura es dedica a observar el paisatge per si es produeixen canvis importants;  es compten els animals a fi de mantenir l'equilibri de les diferents poblacions; s'atenen les malalties per a evitar contagis, etc. Per això es pogueren adonar  que cada vegada hi havia més zebres, com si les lleones i els lleons, els seus depredadors naturals, ja no les caçaren.

Una de les amistats, diguem-ho així, que es mantenia a la reserva al llarg del temps, era  entre les acàcies i les formigues de la zona, les formigues autòctones. Les acàcies de la sabana africana tenen el tronc ple de punxes a fi de protegir-se dels elefants (ja sabeu que els elefants mengen uns dos-cents kilos de vegetals al dia, també escorça d'arbres). Les punxes es mantenen gràcies a la col·laboració de les formigues, que xuclen el néctar i la saba per a alimentar-se i, a canvi, mantenen el tronc net i saludable.

D'altra banda, els lleons aprofitaven els arbres i la resta de la vegetació, escassa però suficient, per a ocultar-se i poder sorprendre  les zebres quan eixien a caçar.

Tenim ja uns quants personatges d'esta mena de conte: lleons, zebres, acàcies, elefants i formigues. En falta un altre. El búfal. Els búfals d'esta reserva de Kènia sempre havien viscut molt tranquils perquè els lleons no els atacaven: amb les zebres, més menudes, en tenien prou.

Però els vigilants comencen a trobar búfals morts i al cap d'uns dies d'observació arriben a la conclusió  que és obra del felins. Què ha passat? Doncs, que els humans, sense voler, sense saber-ho, havien introduït una formiga  forastera, d'altres zones de la mateixa Àfrica, que a poc a poc va acabar amb les autòctones. Estes noves formigues, ja no eren  amigues de les acàcies, ja no cuidaven les seues punxes. Els troncs dels arbres es van anar fent llisos i els elefants van anar menjant-se'ls, així com també la vegetació baixa. Recordeu: 200 kilos de matèria vegetal al dia!

Així que els lleons no tenien on amagar-se per a caçar zebres i comenzaren a atacar els búfals, que sempre havien estat tan tranquil·lets, i estaven  desprevinguts.