Avui vos parlaré d'un escriptor irlandés del segle XVIII que es diu Jonathan Swift. Va crear un dels personatges més coneguts de la història de la literatura, Gulliver, a través de l'obra: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, cirurgià especialista primer i, a continuació, capità de diversos vaixells.
El nostre protagonista, Lemuel Gulliver va estudiar matemàtiques i nàutica perquè volia navegar, viatjar per tots els mars i els oceans. Després, encara va estudiar medicina perquè pensava que li vindria molt bé per a eixos viatges tan llargs que volia fer.
El primer viatge, que és també el més conegut, el porta per accident a l'illa de Lil·liput, situada imaginàriament a l'oceà Índic.
La travessia comença bé i va molt bé durant les primeres setmanes fins que una gran tempesta afona la nau i la fa naufragar. Afortunadament Gulliver i cinc mariners més poden agafar una barca, de les que porten als vaixells, i surar durant sols uns minuts perquè la barca al cap de poc també és engolida per la mar.
Per sort, Gulliver pot salvar-se i arriba a una illa, l'illa del regne de Lil·liput. Quan aconsegeuix despertar-se del cansament i per tot el que ha patit, s'adona que no pot moure's. Intenta menejar cames i braços però no li responen. No pot obrir els ulls perquè li pega el sol. Gulliver nota que està tombat de panxa cap amunt. Què li passa?
Doncs que està completament lligat amb cordes agafades a estaques subjectes al terra.
A poc a poc, va entreobrint els ulls i veu uns homenets diminuts, d'uns 15 cm d'alts, que li disparen fletxes xicotetes. Prompte entén el que passa: ha anat a parar a un regne diferent, on tot és menut, molt menut, i on parlen una llengua que ell no entén. Es fa comprendre com pot i el primer que expressa és que té fam. Comencen a potar-li menjar però com el seu tamany és tan gran en relació als homenets i a tot el que es cultiva allí, la gent de l'illa té por per si s'acaben tots els queviures i totes les collites i acaben passant fam.
Però Gulliver és llest i molt hàbil. Només té un pensament: fugir. De manera que es guanya la confiança del poble lil·liputenc i aconsegeuix que el deixen passejar per la vora de la platja amb l'excusa que allí no hi ha ni cultius ni cases ni res que ell amb els seus peuots, puga xafar.
´
A poc a poc i d'amagat ha construït una barca gràcies als materials que la mar ha tornat, com sol passar amb tots els naufragis.
Una nit, puja a la barca un poc de menjar i aigua de beure, agafa els rems i se n'entra cap la mar, camí de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada