ELENA,
PIPA Y EL DRAGÓN
Vull traduir-vos i resumir-vos la
novel·la ELENA, PIPA Y EL DRAGÓN, d'Isabel Barceló, a la qual
coneixeu. Vos va firmar el llibre.
---------------------------------------
Elena
era un xiqueta que tenia molt mal caràcter. Sempre volia tenir raó en tot i
discutia amb freqüència, per no dir sempre, amb els germans, els pares i la
gent de l'escola. Tenia un greu problema perquè acabava molt sovint sola, amb
l'única companyia de la seua gosseta, Pipa.
Un
dia, en arribar a casa, no va trobar ningú i s'enfadà tant que va tirar a terra
llibres, coixins i tot el que li va venir a mà. Finalment, pegà una portada i
se n'anà al bosc. Pipa la seguia amb la llengua fora.
Van
arribar a dalt de la muntanya quan ja s'havia fet fosc. Elena estava cansada i
tenia molta fam, però era tan cabuda que no volgué tornar a casa. Pensava que
ja la buscarien.
Però
no la podien buscar perquè tot el poble estava intentant apagar el foc que
cremava la granja del poble i només es preocupaven de portar poals d'aigua des
del riu.
Mentre,
el drac que vivia en una cova pròxima, ho observava tot: el foc, el fum, la
gent i una xiqueta amb una gosseta que estaven allà dalt, en plena obscuritat.
Com el drac sabia que no podia ajudar a apagar el foc perquè la gent del poble
li tenia por i no el volia, va decidir anar a vigilar la xiqueta i poder
defensar-la si se li acostava algun animal amb males intencions. En el poble
deien que el drac era un monstre però no el coneixien, no l'havien deixat mai
acostar-se a les cases. Però, en realitat era molt bon animal tot i que en ser
tan gran feia por.
Elena,
cansada i morta de fam, va aconseguir per fi dormir. Pipa, al seu costat, també
i el drac, un poc més lluny, igual. L'endemà, quan el drac es va despertar
començà a desemperesir-se i a estirar-se: ara una cama, ara una altra... però,
en estirar la cua, ho va fer tant fort que caigué per la falda de la muntanya i
arrosegà tots els arbres i totes les plantes que, sense voler, anava
trencant amb la immensa cua. El terrabastall va ser tan gran que Elena i Pipa
es van despertar i van anar a mirar què havia passat. Allà baix estava el drac,
estabornit.
La
xiqueta i la gosseta pensaven que estava mort però el drac va obrir els ulls i
es tranquil·litzaren. Van estar enraonant una estona fins que aparegueren la
mare i el pare d'Elena buscant-la amb desesperació. Al principi s'espantaren de
veure la filla amb el drac, però comprengueren que tot i ser tan gran no era
perillós. De fet, la gosseta estava la mar de contenta i això també trnasmetia
calma i seguretat. Elena els contà que gràcies a ell havia passat una bona nit
al bosc, sense perill.
Des
d'aquell dia, la gent del poble començà a voler al drac. S'havien acabat els
conflictes i els malentesos. La ràbia d'Elena també desaparegué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada