Itàlia és una país europeu i mediterrani que té forma de bota, amb taló i tot. També pertanyen a Itàlia algunes illes. Les més grans: Sicília i Sardenya.
Eixa bota està recorreguda de nord a sud per la serralada dels Apenins, unes muntanyes on ja solament viuen uns setanta ossos. Per què en queden tan poquets? Vos ho explica Valentino, més conegut com l'os Tino:
Nosaltres, que som ossos bruns, és a dir, de color marró, vivíem molt a gust en estes muntanyes fa molts i molts anys, milers d'anys, durant aquella època que es diu prehistòria.
Menjàvem mel dels ruscos silvestres, baies, arrels, algun insecte, etc. Si teníem més fam, podíem pescar peixos dels rius i, si no hi havia més més remei, arribavem a menjar carn dels animals que trobàvem. Però nosaltres, els ossos dels Apenins, sobretot som vegetarians.
Quan els homes començaren a poblar este territori, haguérem de compartir la mel, els fruits del bosc i els vegetals. Al principi tot anave bé. Els homes eren caçadors i menjaven principalment carn, per tant no teníem molts problemes. Ells menjaven una cosa i nosaltres, una altra. Però passaren els anys i els homes van aprendre a cultivar la terra. Aleshores tot va canviar.
Per a nosaltres, els ossos, era un luxe tenir sempre a l'abast tot el que creixia en les hortes. Pensàvem que era nostre. Nosaltres ja víviem allí i sempre ens havíem alimentat del que trobàvem. Però ara els homes ens tiraven d'allí, posaven tanques a les zones cultivades i començaren a domesticar llops i convertir-los en gossos perquè ens espantaren. No ho enteníem. Les muntanyes eren nostres!
Però les coses, a mesura que passava el temps anaren empitjorant. Arribà el comerç, vingueren les caravanes de mercaders a comprar pells d'animals i començaren a caçar-nos a nosaltres. Covards! Només els covards maten allò que no es mengen i els homes ens mataven per a arrancar-nos la pell i vendre-la. Ens mataven per diners, no per fam.
Nosaltres teníem por. Teníem por d'eixir de la part més amagada del bosc, de les nostres coves, dels nostres caus, i deixarem d'apropar-nos a les zones on vivíen els homes. Però ells ens trobaven. Si no ens mataven, ens atrapaven per a fer-nos ballar en els circs o en els carrers encadenats, maltractats i pitjor alimentats.
Fa uns pocs anys, el govern italià va crear el Parc Nacional dels Abruços, Laci i Molise. No sé per què ho han fet però el cas és que ens ha beneficiat perquè ara ens trobem protegits. Fins i tot estan cultivant pomes i posant-les al nostre abast perquè no ens falte el menjar i puguem ser quasi tan feliços com fa milers d'anys.
---------------------------
Recorde que el nom Bernat ve de la paraula d'origen alemany que significa OS VALENT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada