Quan ja va acabar la reunió de guerpards i lleopards a les muntanyes d'Iran, Tano va iniciar el viatge de retorn a casa a fi de contar tot el que havien acordat i emportar-se cap a Àsia la seua família i tots els altres grups de guepards que s'hi volgueren afegir. Tano era major, pràcticament un vellet, ja tenia 18 anys però, encara que els guepards són els animals terrestres més ràpids del món, ell difícilment arribava als 90 kilòmetres per hora.
Per tant, sabia que el viatge, igual que el d'anada, duraria uns quants dies. Era vell però era savi i l'experiència el compensava de les forces que començaven a fallar-li. Havia de travessar el desert d'Aràbia, passar a Àfrica i anar cap al sud fins a Namíbia. Si agafeu un mapa ho comprendreu millor. També podeu preguntar a Jordi i Pili: van estar allí!
Els primers dies de tornada la cosa anava bé i podia caçar amb certa facilitat però a la mar tot es complicava. Pensà fer el mateix que se li va ocórrer quan anà a Iran: amagar-se en un petrolier. Tindria sort en aquesta ocasió?
Una vegada en la costa del mar Roig, va veure que hi havia moltíssimes naus parades, o siga, que havien tirat àncores, que vol dir que es subjecten al fons de la mar per a estabilitzar-se quan han d'estar parats molt de temps. Centenars de vaixells estaven a l'espera de continuar navegant. Havia hagut un problema al canal de Suez perquè un vaixell molt gran s'havia travessat de vora a vora i no deixava passar cap altra embarcació. Així durant dies i dies.
Tano ho va tenir clar des del primer moment: saltaria de vaixell en vaixell fins arribar a l'altra part del mar i tocar ja terra africana. Perfecte! Li va eixir perfecte. Tenia tanta alegria d'haver superat eixe problema que es posà a córrer com un guepard jove. Fins i tot es va oblidar de menjar!
Tano sabia per on havia de viatjar, quin itinerari havia de fer, per poder-se alimentar i per a evitar els caçadors humans: si l'agafaven acabaria en un zoo de qualsevol part del mon o algú es faria un abric amb la seua pell. Ell tenia una missió i havia d'arribar sà i estalvi a casa.
Afortunadament, així va ser.
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada