El meu iaio, Ramón Montesa Aliaga, va nàixer a Quart de Poblet. No he sentit mai dir que ni sa mare Consuelo ni son pare (al qual supose que li dirien Ramón perquè el meu iaio era el primogènit) ni cap altre membre anterior de la seua família foren originaris d'un altre lloc. La família (pare, mare, cinc fills i dues filles) vivien a la plaça de Valldecabres. En realitat la plaça és una mena d'eixamplament de la carretera, com es pot veure en la foto de més avall que he agafat d'internet.
Era conegut com Ramonet el de la plaça. Justetament la casa a què em referisc queda fora, a l'esquerra de la fotografia, però no n'he pogut trobar una altra imatge. Jo la vaig conéixer quan ja no els pertanyia i s'hi vivia la família de Trini l'espardenyera, una amiga de ma mare a qui vistàrem en alguna ocasió. Al meu iaio els altres germans i germanes li deien major, ja he dit que era el primogènit. Li seguia la tia Consuelito. El menor era el tio Enrique, que tots els anys venia a València a posar-nos el betlem, un muntatge preciós amb aigua i tot. Recorde perfectament al tio Jesús i a la tia Hermínia però als dos que falten, Julio i Nofret (diminutiu d'Onofre, patró de Quart) no els vaig conéixer mai. D'un es deia que l'havien mort en guerra i, de l'altre, que havia desaparegut en guerra. Jo no sé molt bé què hi ha de cert, perquè en aquella època, quan jo era menuda, de tot això no se'n parlava i menys en una família que tenia en el meu iaio un ferm defensor de Franco atés que havia combatut a les seues ordres al Marroc durant el seu servei militar, que durà tres anys. Deia que Franco, capità en aquell moment, era molt valent i que sempre anava a cavall el primer, davant de tots. En fi! Jo sospite que els seus germans o al menys el que deien que havia desaparegut, serien republicans. Se m'acut ara que si alguna vegada torne a Quart, aniré al cementeri i miraré les làpides de la família a veure qui és el que està soterrat, si Julio o Nofret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada