En el text que he titulat El Barranquet he parlat de una de les línies familiars, la de la meua iaia Lola (Dolores Vidal Tárrega), mare de mare. Ara parlaré de la família de mon pare, Joaquín Jimeno Gil.
La iaia Joaquina (els cognoms: Gil Oliván) va nàixer el 22 d'agost de 1892 a Judes, un poble de Soria. Eixe mateix any Paul Gauguin pintava el Mata Mua, que vol dir "això diu que era", una forma clàssica de començar els contes. No em digueu que no és una casualitat.
Joaquina, era la major de cinc germans i una germana. Jo només en recorde dos, la tia Enriqueta, que era la menuda, i el tio Clemente. Els altres no els vaig conèixer, no dic que potser alguna vegada en vera algun, però no en soc conscient. Recorde que un d'ells es deia Samuel, però no sé si era el mateix que tenia una botiga de queviures a Madrid on anava mon pare de ben menut a ajudar-li. Mon pare contava que una de les feines que li encomanva era menejar les pomes, girar-les en el basquet, a fi que no es féren malbé. Berenava unes ametles que li solia donar son tio i, amb els dinerets que guanyava, es pagava el cine.
Quan Joaquina tenia 17 anys, els seus pares la van enviar a Madrid a servir (1) en una casa on ja treballava la tia Gaspara, una dona del seu mateix poble que l'havia precedida en el, diguem-ne, intent de tanta gent de trobar feina i, per tant, poder menjar. Una cosa molt curiosa és que Gaspara va ensenyar a llegir i escriure a la iaia i totes dues tenien la mateixa lletra. Van morir els pares, els que havien d'haver sigut els meus besavis, i Joaquina agafà tots els germans i se'ls emportà a Madrid. No sé com s'ho apanyarien. Sé que la tia Enriqueta entrà a un col·legi de senyoritas en una plaça de pobre. El tio Clemente acabà sent funcionari de la Casa de la Moneda, que era la forma breu de referir-se a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. La seua muller, Angelita, era funcionària de Correus i eixirà més endavant en algun d'estos textos.
El iaio que no vaig conéixer, Manuel Gimeno (2), era del Racó d'Ademús, crec que de Torrebaja. Com era guàrdia civil, supose que el destinarien a Madrid, on va conéixer a la iaia Joaquina. És a dir, que la part madrilenya té un orígen castellà i un altre valencià.
---------------------------------------
(1) Servir vol dir que entrava a viure amb una família per a fer les tasques que li encomanaren. Si la família no era molt rica, la xica feia totes les feines de la casa, però si la família tenia molts diners (o possibles, com es deia aleshores) els treballs estaven classificats per categories. Ho diré tot en castellà perquè és com m'ho contava la iaia. Hi havia lacayos, cuineres, ayas, nodrizas, cuerpo de casa, ama de llaves, mayordomo, pinches...
(2) O Jimeno, això no ho he sabut mai. Mon pare era Jimeno i les seues germanes, Gimeno. Jo soc Jimeno i els meus germans, Gimeno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada