Eixa línia unia València, des de les Torres de Quart, amb Manises i feia parades a Mislata i Quart. Podríem dir que allí, al tramvia, quan s'hi van trobar les meues dues iaies, Lola i Joaquina, començà part de la història de la meua família, però hi ha un episodi anterior que ja vos he contat: quan ma tia Manola anà a viure a Castelló. Ara falta que vos conte què va passar amb Carmen, la germana major de Manola i de mon pare.
Madrid va ser molt bombardejada durant la guerra. Ma tia Carmen va transtornar-se a causa d'un dels atacs aeris. Estava al cinema i no superà el soroll de les bombes, les sirenes i l'enrenou de la gent corrent per a posar-se a recer. Supose que ho hauria viscut altres vegades però sempre hi ha un punt que ja no se supera. Va emmalaltir i la ingressaren al sanatori (eufemisme de manicomi) de Sant Onofre, a Quart de Poblet. L'acompanyà sa mare, la iaia Joaquina.
De tant en tant, supose que molt de tard en tard, la mare visitava la filla. Un dia, quan tornava de Quart a València, es va trobar a la iaia Lola. Es va tirar als seus braços a saludar-la mentre li deia: "Fina, Fina, que alegría volverla a ver". Ma iaia Lola somrigué i va comprendre immediatament el que passava: l'havien tornat a confondre amb la germana bessona.
Es van posar al corrent de la situació de cada família i Lola li va oferir quedar-se a Quart per a estar prop de la filla. Però passaven dues coses: Joaquina treballava i la seua cunyada Angelita (la dona del tio Clemente dels quals ja he parlat en un altre tros) vivia a València perquè treballava a Correus. Així que Joaquina es quedava amb Angelita quan venia a Quart.
D'una manera o altra, les dues famílies ja estaven en contacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada