Les cases s'adapten

El tio Jordi, que és el meu fill, i la tia Pilar, que és la meua nora (també se’n diu filla política), es casaren el dia 21 de juny, el primer dia de l’estiu. Fou un dia important també des del punt de vista astronòmic, ja que el solstici de l’estiu va coincidir amb la lluna plena, esdeveniment extraordinari que no passava des de feia quasi setanta anys. Tu vas assistir al casament, formes part de la família. Vingueres amb ton pare i ta mare. Va ser el teu primer viatge amb avió. Vam gaudir de la teua presència durant alguns dies. Primerament vas estar a Benifaió i després a València. A casa, jo vaig preparar totes les coses que considerava que et podrien fer falta: un bressol, un balancí, una banyera i tots els estris complementaris. Com que el bressol que t’esperava no resultava còmode per als costums de ta mare per a donar-te de mamar, ton pare te’n va comprar un de nou. Així que la casa de València està completament preparada per a quan tu tornes i per a tota la xicalla que vaja arribant a la família: germanes, germans, cosines i cosins teus que poden venir.

La teua pròxima visita serà per les vacances de Nadal i probablement ja no cabràs a la banyera! Ja ho aniré parlant amb ton pare i ta mare i trobarem una solució. De tota manera sembla que no t’agrada massa l’aigua, de moment, i com que els costums, o les modes, són diferents en cada país i en cada època, tenim la tranquil·litat que el pediatra suís no recomana, com ací, el bany diari.

Des que vas nàixer fins al juny, vam seguir la teua vida a diari ja que gràcies al telèfon mòbil i l’ordinador podíem veure fotos i vídeos de les teues activitats: mamar, dormir, somriure, canviar-te els bolquers, banyar-te, passejar. Com ta mare ha estudiat cinematografia, no li fa nosa agafar la càmera a cada moment. En fi, que no és el mateix que tindre’t al braç, però anem observant-te. Pense molt en les persones migrants de fa anys que s’havien d’escriure cartes postals i, si podien, enviar un foto de tant en tant. D’acò en saben molt a la família del iaio Ismael perquè el seu iaio patern, el d’Alcosser, emigrà, amb la iaia, als Estats Units a treballar amb l’objectiu de guanyar els diners suficients per a tornar i comprar terres. Així va ser, pràcticament es van convertir en els riquets del poble. I encara més, com que la teua rebesàvia no es quedava embarassada, anà al metge i allí, a Nova York, la van operar. Jo no sé exactament en què va consistir la intervenció, a la família sempre han dit que li van girar la matriu. El cas és que va tindre tres fills i dues filles. Quan tornà a Alcosser estava ja prenyada del primer, el teu besavi.

Totes estes coses te les conte amb l’esperança de poder-ne parlar quan sigues major i tingues capacitat per a entendre-les. La vida és molt complexa i t'hi has d’anar avesant a poc a poc. No tots els naixements són tan fàcils com el teu: ta mare es va quedar embarassada quan va voler, va passar el temps d’espera treballant, va tindre un part amable i tu vas nàixer sà. Moltes vegades algun d’eixos passos són dificils o inexistents.

Després del casament de Jordi i Pilar, el iaio Ismael i jo vam eixir de viatge cap a Còrsega i vosaltres, la família de tres membres Yago-Vallès, cap a Zuric. Ara t’explicaré l’ordre dels teus cognoms: portes de primer el de ton pare i de segon el de ta mare. És la manera tradicional i, a més, legalment única fins fa poc de temps. Tot i així, com que ara la llei ja permet elegir l’ordre dels cognoms, ta mare i ton pare s’ho van sortejar. El resultat és el que ja saps, el que t’acabe de dir.

Com et deia adés, seguim la teua vida a través de les imatges i del que conten ta mare i ton pare. Ja has començat a jugar perquè ja tens millor percepció i coordinació. Et mous molt, de vegades et pegues la volta quan estàs gitat, ja rius com a resposta als somriures i a les paraules de qui et parla.

El iaio Ismael ja té els bitllets per a volar a veure’t. Anirem, quan ja haurem tornat de l’illa francesa, del 22 al 28 de setembre i ens estarem a ta casa. Durant eixa setmana faràs cinc mesos. Quantes ganes de poder-te fer pastissos d’aniversari! Però encara falta per a això.

Pense molt en tu, en qualsevol situació. Si vaig a la mar em dic: Com li agradaria a Bernat banyar-se en la platja! Si estic amb les meues plantetes del jardí de Muro: Com li agradaria a Bernat agafar floretes del gesminer! Que què és Muro? Doncs el poble d’una de les teues besàvies, la mare del iaio Ismael. Allí tenim una casa construïda per ton pare. D’ací a uns mesos començarem a ampliar-la. Ací tens un nou efecte del teu naixement, pensar en cases més grans perquè la família s’hi estiga a gust, família que anirà creixent.

Alegria! Ja hem arribat a Zurich i t’hem pogut abraçar, tenir-te al braç, besar-te. El teu iaio i jo havíem previst anar a visitar uns museus durant els dies de Zuric, però ací estem: mirant-te i fent-te festes durant tot el dia sense cap altre interés. Vos hem acompanyat, a ta mare i a tu, al centre d’atenció pediàtrica on et pesen i amiden. No ets un xiquet gros afortunadament. Vas creixent molt bé. Com se sol dir “et cries molt bé”. Durant eixos dies s’ha començat a afegir verdura a les teues farinetes de cereals. M’ha agradat molt poder bullir una carlota ecològica per a tu. A poc a poc aniràs menjant més verdures. En l’alimentació també hi ha diferència de costums. El que més em va sorprendre és l’afició que tenen al fenoll i l’absència de carabassa en qualsevol dels menús que donen com a orientació.

Ens hem hagut d’acomiadar. Jo havia de tornar a treballar i no podíem allargar més l’estada. El iaio està jubilat, és a dir, ja no treballa, ha acabat la seua vida laboral. Però jo encara no he fet els 65 anys i continue anant a fer faena.

La imatge és de febrer de 2021, un dels dibuixos d'una carta que ens va escriure Bernat al iaio i a mi.