Respecteu l'autoria

Respecteu l'autoria

09 de novembre 2020

Dues visites seguides

He anat a visitar-vos a Zuric. Ja falta poc per al teu naixement i tenia ganes d’estar amb ta mare, amb la meua filla, i parlar de les coses relatives a la maternitat. Tenir un fill o una filla és una cosa molt bonica que mou moltes emocions, la majoria desconegudes fins eixe moment.




Hem anat a la guarderia que t’acollirà a partir del mes d’octubre. Està molt propet d’on viuràs i es diu Schmetterling, papallona. Al costat tens un zoològic menudet on la xicalla s’ho passa la mar de bé mirant els animalets.

Ton pare ha creat un grup de guasap (potser d’ací a uns anys t’haurem d’explicar què era aquest sistema de comunicació, com si fos una peça arqueològica) amb la família estricta per a manternir-nos informats de tot allò relatiu al teu naixement. Hem seguit les visites a la ginecòloga, però quan arribe el moment del part tot es precipitarà, voldrem que nasques bé i que ta mare patisca el menys possible, voldrem acaronar-te immediatament… i haurem d’anar a l’aeroport. Ton pare ens avisarà quan aneu cap a l’hospital i nosaltres quatre, els iaios i les iaies, agafarem el primer vol cap a Zuric. Sort que des de València n’hi ha tres al dia!

Ets una criatura privilegiada, tindràs dues àvies i dos avis. No sé com em diràs. Si em diràs àvia o iaia. Si t’ensenyaran a dir-me el nom o si elegiràs Oma. Al capdavall els xiquets i les xiquetes que tu coneixeràs tindran Oma i Opa i potser tu ho preferiràs a iaia i iaio. En fi, coses meues, tu no faces massa cas.

Ja estàs a punt de nàixer d’acord amb les previsions mèdiques. No sabem quan amb exactitud, però serà aviat. Els noms possibles per a tu s’han reduït a Marina i Pere o Bernat. Si ets xica, ja està decidit. Si ets xic, els teus pares esperaran a veure’t la cara abans de decidir. Això diuen ara però ja veurem com queda la cosa perquè en un moment tan emocionant no se sap mai què pot passar, fins i tot canviar d’opinió.

La família, i també les amistats de ton pare i de ta mare, hem fet una llista amb les nostres intuïcions o desitjos: data del naixement i sexe. La tinc guardada per si alguna vegada la vols consultar. Algunes de les persones també han volgut expressar la preferència pel nom. Jo no et dic res del contingut. Quan sigues major, i si ho parlem, ja diràs si vols saber-ne els detalls o no.

El 23 i el 25 d’abril (dates entranyables per a nosaltres, la gent de València) ta mare ha estat neguitosa, molesta. Això anuncia la immediatesa del teu naixement. El dilluns 25, de vesprada, estem de cara a l’ordinador esperant que ens avise ton pare per comprar el bitllet de l’avió. En la mà tenim el telèfon mòbil mirant amb ansietat la pantalleta on ton pare anunciarà el naixement. Finalment es produeix. Et veiem per primera vegada en la bàscula, en una fotografia on llegim 4.005 g. És la una i vint-i-quatre minuts del dimarts 26 d’abril de 2016. Et diran Bernat, ja et diem Bernat.



Ací també tenim traducció al francés. 


 Je suis allée vous visiter à Zurich. Il ne reste pas grand temps avant ta naissance et j’avais envie d’être avec ta mère, avec ma fille, pour parler de toutes les choses relatives à la maternité. Avoir un enfant est quelque chose de très beau qui remue beaucoup d’émotions, la plupart inconnues avant ce moment. Nous sommes allés à la garderie qui t’accueillera à partir du mois d’octobre. Elle est très proche d’où tu vivras et elle s’appelle Schmetterling, papillon. À côté il y a un petit jardin zoologique où les enfants s’amusent beaucoup en regardant les animaux. Ton père a créé un groupe de WhatsApp (peut-être que d’ici quelques années on devra t’expliquer ce qu’était ce système de communication, comme si c’était un artefact archéologique) avec la famille immédiate pour nous tenir informés de tout ce qui a rapport à ta naissance. Nous avons suivi les visites chez la gynécologue, mais quand arrivera le moment de l’accouchement tout va se précipiter, nous voudrons que tu naisses en santé et que ta mère souffre le moins possible, nous voudrons te caresser immédiatement… et nous devrons aller à l’aéroport. Ton père nous informera quand vous vous rendrez à l’hôpital et nous quatre, les grands-parents, nous prendrons le premier vol vers Zurich. Heureusement qu’à partir de Valence il y en a trois par jour! Tu es un être privilégié, tu auras deux grands-mères et deux grands-pères. Je ne sais pas comment tu m’appelleras. Si tu m’appelleras Grand-maman ou Mamie. S’ils t’enseigneront comment m’appeler ou si tu choisiras Oma. Après tout, les enfants que tu connaîtras auront Oma et Opa et tu aimeras peut-être mieux ça que Grand-maman ou Grand-papa. Enfin, je m’éloigne du sujet, ça n’a pas d’importance. Avril 2016 Tu es maintenant sur le point de naître, selon les prévisions des médecins. Nous ne savons pas exactement quand, mais ce sera bientôt. Les noms possibles pour toi se sont réduits à Marine ou Pierre ou Bernard. Si tu es une fille, c’est déjà décidé. Si tu es un garçon, tes parents attendront de voir ton visage avant de décider. C’est ce qu’ils disent maintenant mais on verra ce qui va se passer parce qu’à un moment aussi émouvant on ne sait jamais ce qui peut se passer, même changer d’opinion. La famille, et aussi les amis de ton père et de ta mère, nous avons fait une liste avec nos intuitions ou nos désirs : la date de naissance et le sexe. Je la conserve au cas où un jour tu voudrais la consulter. Certaines des personnes ont aussi voulu exprimer leur préférence pour le nom. Je ne te dis rien du contenu. Quand tu seras plus grand, si on en parle, tu nous diras si tu veux en savoir les détails ou non. Le 23 et le 25 avril (des dates très chères pour nous) ta mère a été nerveuse, incommodée. Ça annonce ta naissance immédiate. Le lundi 25 au soir, nous sommes devant l’ordinateur en attendant qu’ils nous informent pour acheter le billet d’avion. Nous avons dans la main le cellulaire en regardant anxieusement le petit écran où ton père annoncera ta naissance. Ça se produit enfin. Nous te voyons pour la première fois sur la balance, sur une photographie où on peut lire 4 005 g. Il est une heure et vingt-quatre le mardi 26 avril 2016. Ils t’appelleront Bernard. Nous t’appelons déjà Bernard.

-------------------------------------


Segurament hi trobaràs alguna diferència entre el català i el francès. És perquè jo li vaig enviar el text inicial sobre el qual, posteriorment, vaig fer alguna modificació i a més hi havia un error en els noms que estaven destinats a la teua personeta. No té importància. Vius a un país amb quatre llengües oficials que conviuen de meravella. Tu acabaràs parlant francès i podràs gaudir de la traducció d’Hélène.

-------------------

La imatge és de febrer de 2021, un dels dibuixos d'una carta que ens va escriure Bernat al iaio i a mi.

4 comentaris:

  1. Sempre m’emocione quan el llisc!!

    ResponElimina
  2. Fa bonic poder llegir el que hem viscut amb Bernat com a referència, per ara ja en vindran mé. Gràcies als escrits els records romanen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte. La declaració de principis és scripta manent i ajuda a fixar els records.

      Elimina

De Troia a Roma

Després de la guerra de Troia els grecs, victoriosos, se'n tornen a les seues ciutats, a les seus cases. Com Ulisses, que amb el seu vai...