Vos estem esperant des de fa molt de temps. El dia 7 d’octubre de 2016 teníem sospites que havíeu iniciat el camí. El dia 14, el dia del seu aniversari, a la tia Beatriu, en trencar un ou per a fer una coca (les fa boníssimes, ja les tastareu), li’n van eixir dos rovells. Ella ho va interpretar com un senyal inequívoc, que havíeu de ser dues criatures. Entre les humanes el més habitual és anar d’una en una però la vostra mare és ben valenta. El dia 19 d’octubre hem sabut que ja havíeu començat amb gran probabilitat el vostre viatge cap a nosaltres.
Tindreu temps de conéixer-me, de saber com sóc, però vos avance que sóc una gran amant de casualitats com aquesta: el mateix moment d’intuir la vostra existència va coincidir amb el lliurament de la medalla del Consell Valencià de Cultura a la vostra iaia Pilar. Fixeu-vos si sou benvingudes, criatures! A més, una altra cosa. L’endemà vam saber que la vostra mare adquiria un nou mèrit per a la seua carrera professional: l’acreditació com a professora ajudant doctora. D’això se’n diu nàixer amb un pa sota el braç, és a dir, portar felicitat a la família.
Finalment, el dia 31, el dia en què la vostra mare ha fet 35 anys, n’hem tingut la confirmació definitiva. Pot haver un regal millor? Ja no hi ha cap dubte: la família augmenta de sobte en dues criaturetes. Quanta alegria! Continue amb les casualitats, probables casualitats. La data del vostre naixement pot coincidir amb la de l’aniversari del casament dels vostres pares. Abans de començar el vostre viatge cap a nosaltres, ja teniu una cosina i un cosí. Maria, la major de la família de la vostra mare, i Bernat, el major de la nostra.
Pilar i Jordi, els vostres pares, han viscut en moltes cases. Ara, des de fa poc, ocupen un xalet a Bétera. Un dia d’aquests, el iaio Ismael i jo (que som els pares de Jordi) anirem a dinar allí, a conéixer la casa i conversar bona cosa sobre la vostra arribada. També parlarem del vi que està fent el vostre pare. No sé si ja es podrà tastar. El vi costa molt de fer, porta molt de treball i molta paciència.
La casa és molt solejada. Ja hi teniu una habitació preparada per a vosaltres. Al jardí hi ha rosers, un nesprer, un albercoquer, un ginjoler i moltes plantes en macetes... El més important és que la mare i el pare reformaran, amb la intervenció del iaio Ignacio, alguns escalons i desnivells per a convertir-los en rampes còmodes per al vostre carro. Així, el camí que va des de la porta del carrer a la porta de casa es podrà travessar fàcilment perquè estarà ben anivellat. Teniu piscina i també hi ha un galliner amb, de moment, dues gallines. Estic segura que quan sereu majoretes i mengeu ous, els vostres progenitors compraran més gallines.
La mare i el pare han passat unes dies a Deltebre. Es mereixien un descans i l’han aprofitat fent passejades i menjant molt bé. Imagine que han pensat el que jo dic sempre quan conec un lloc nou: ací portaré la xicalla. Pense molt en la vostra formació, en donar-vos moltes oportunitats de conéixer coses diferents. Això afavoreix que elegiu una afició que vos satisfaga i, més endavant, uns estudis adequats a les vostres inquietuds, als vostres gustos.
No sabeu com m’heu fet treballar un dubte lingüístic que vaig tenir. Tot va començar quan de sobte la iaia Pilar empra la paraula mellizas. Ho recorde perfectament: era al jardí del palau de Forcalló. Em vaig quedar pensant que en valencià no tenim dues paraules com en castellà per a designar les germanes dobles, només en tenim una: bessones. Com les coses s’han d’estudiar, mire el diccionari i trobe que els bessons univitel·lins, és a dir, els que es gesten en una mateixa bossa, són bessons idèntics, mentre que els que es formen en bosses individuals són bessons fraterns. Aleshores em vingué el dubte: com es diu en femení? Bessones idèntiques, està clar. I bessones fraternes? Pregunte a una traductora amiga, Encarna Sant-Celoni, i em diu que s’ha de dir bessones sorors. Pregunte a la gran filòloga Eulàlia Lledó Cunill i em diu que si usem l’adjectiu fraternals serviria igual per a xiques i per a xics. En fi, potser quan pugueu llegir aquestes línies el problema ja estarà resolt i vosaltres haureu sigut l’origen de la solució. La ciència, també la filològica, avança així: dubtant, investigant i adoptant solucions. Ara bé, de moment he decidit dir bivitel·lines. Vol dir que vos heu format en dues bosses diferents. Això s’entén amb facilitat.
Continuant amb reflexions sobre el món científic, ve a tomb que vos conte que acabem de saber per la comare que probablement els bessons seran dos xiquets. D’un està segura ella mateixa i també així ho han dit a l’hospital. De l’altra criatura, pensen que també serà mascle però no ho poden assegurar al cent per cent. La curiositat és que la comare es basa en la seua experiència de dècades: en sentir el batec del cor, ja en sap el sexe. A l’hospital han arribat a la mateixa conclusió a través de l’ecografia. Un cas per a reflexionar: observació i tecnologia coincideixen. El dia tretze de febrer ja ho sabrem segur gràcies a l’ecografia de les vint setmanes tot i que fins que no nasqueu no serà segur, SEGUR, amb majúscules. De fet, la vostra mare va ser xic fins que va nàixer. Així m’ho va expressar ella mateixa, molt graciosa. Sí, li van dir a la iaia Pilar que portava el tercer xic i quan va veure la seua filleta no s’ho creia.
Diu la mare que vos menegeu molt dins del seu ventre. Això jo ho trobe fantàstic, és senyal de vida. Com que cada una de vosaltres està en una bossa d’aigua diferent (també en diuen sac amniòtic) no puc imaginar de quina manera vos comuniqueu però estic convençuda que vos feu molta companyia. Diuen que l’aigua és un element que transmet els sentiments amb molta fluïdesa així que probablement teniu unes bones converses que ens passen desapercebudes a les persones ja nascudes. Corre el temps i cada vegada esteu més propet de nàixer. Tot està ja a punt per a rebre-vos. Només és qüestió que arribe el dia.
Eixe dia arriba: és el dia dèsset de maig de l’any 2017. Una combinació de xifres ben bonica. Alegria, alegria i alegria! Ja esteu ací, ja vos podem veure i tocar. I, sí, sou dues xiquetes: Lluna i Neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada