Hi havia un caçador a la sabana africana que perseguia sense descans, armat amb arc i fletxes, a Sisi, el guepard més elegant i de pell més bonica que es puga imaginar. Sisi va pensar molt com fugir d'aquest home, que l'acabava de ferir en l'esquena dorsal gràcies a la bona punteria que tenia. Per sort, pogué córrer cap a la cabana d'una bona persona que cuida els animals d'Àfrica. Esta dona el curà de moment però li advertí que la fletxa probablement estava enverinada i que havia d'anar a casa de la bruixa Rieden, la millor curandera.
Sisi continuà apartant-se de la zona on el podia trobar el caçador i va arribar per casualitat a una muntanya baixeta que estava foradada per unes quantes coves. Les va mirar totes, d'una en una i amb molta precaució, per si estaven ocupades o per si també s'hi havia amagat el caçador, encara que estava segur d'haver-lo deixat enrere, però mai no se sap. Per sort estaven totes buides excepte una, on va trobar un cotxe molt bonic, un Alfa Romeo Spider pintat per un costat de color blau fosc i decorat amb estrelles grogues. En pegar la volta al vehicle va veure que l'altra part era de color roig i amb un gran sol. De qui seria el cotxe? A Sisi no l'importava massa, el que volia era tindre'l a punt per a poder anar-se'n ben lluny i no exposar-se a córrer per la sabana amb el mal d'esquena i ser vist pel caçador. Amb el cotxe passaria desapercebut i si li fallaven les forces conduiria fins la terra de la Canyella, on vivia la bruixa més sàvia.
Però encara el va trobar el caçador mentre pujava al Spider i li va disparar una altra fletxa. El vent canvia en eixe moment de direcció, la fletxa pega la volta i es clava al cor del caçador. Sisi, ja no estava amenaçat però necessitava ser atés per Rieden. Amb el cotxe anà cap la terra de la Canyella. Allí la bruixa Rieden, Albis, Alfred, Patrip Patrap i algun animalet més el curarien amb una crema feta amb herbes que han anat a buscar i ja les té preparades a casa perquè Rieden sempre endivina el que ha de passar.
----------------------------
Este conte el va idear Bernat mentre jo prenia notes. Va ser a sa casa de Zuric, quan vam passar allí el iaio i jo una setmana d'octubre de 2021. Avui, l'he acabat de redactar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada