Tano torna a Àfrica (segona part)

Recordeu que la primera part del  conte de la tornada de Tano a Àfrica va acabar amb el nostre amic guepard molt content per haver pogut passar el canal de Suez i tocar ja terra africana. També heu de recordar que Tano era un guepard ja vellet i que es va posar a córrer com un jove. Tenia ganes d'arribar a casa i contar tot el que havien acordat en la reunió de les muntanyes d'Iran. L'emoció li va fer que s'oblidara de menjar. Els primers dies no caçà res de la pressa que tenia i també perquè un guepard adult pot aguantar prou, però Tano, ja dic, era vellet, més que adult.

Així que arribà un moment que estava esgotat i no va tenir més remei que parar a descansar. Però, on estaria segur? En passar Etiòpia, va decidir que travessaria Kenya  i aniria baixant cap al sud a través dels parcs naturals,  que són llocs protegits, és a dir, que acullen els animals perquè no tinguen molts perills (podeu mirar el conte de l'os Tino,  on explique que gràcies a la creació d'un parc natural no es van extingir els ossos dels Apenins). Així faria el viatge, de parc en parc, fins arribar a Namíbia, en la part occidental d'Àfrica, en la costa atlàntica.

Durant el viatge va veure les cascades Victòria (foto d'ací dalt), uns salts d'aigua impressionants, dels més bonics del món. Va veure un grup de periodistes i reporteres que gravaven un documental sobre com s'alimentaven els animals en els parcs. Era molt curiós perquè prop dels parcs hi havia unes granges on criaven animals i cultivaven vegetals (ja sabeu que hi ha animals carnívors i  animlas herbívors) per a donar-los de menjar per les portes de seguretat que hi havia en tota la tanca que protegia el parc. D'aquesta manera es podia controlar les poblacions de diferents espècies. Heu de tenir en compte que si, per exemple, els tigres es menjaven totes les cebres, es trencava l'equilibri del parc. Per tant, la gent especialista en veterinària, biologia, etc. que se'n feia càrrec, els proporcionava part del menjar que havien de consumir.

També va presenciar com una bonoba s'enfrontà a un lleopard. Els bonobos, i les bonobes, són com uns ximpanzés xicotets. La característica principal és que són les femelles les que manen en el grup. L'escena que va veure Tano va ser aquesta: un lleopard puja a un arbre per a atacar el grup de bonobos. La bonoba que manava estava en terra tranquil·la, sense alarmar-se. Aleshores una bonoba jove va pensar que no hi hauria massa perill si pujava també a l'arbre i feia fugir el lleopard. Així ho va fer. El lleopard estava més espantat que la valenta bonoba perquè s'havia embolicat entre les rames de l'arbre i no en podia abaixar. Al cap d'una bona estona el lleopard pogué anar-se'n sense fer cap mal.

Finalment, Tano arribà a casa, és a dir, a la zona on estava la cova del seu grup. L'estaven esperant, sabien que arribaria aviat. Arribà cansat i famolenc. Li havien guardat una bona part la gasela que acabaven de caçar. Quan se la va acabar de menjar, els explicà tot el que havien parlat en aquella reunió d'Iran. Van decidir que anirien a viure a aquelles muntanyes llunyanes amb la resta de guepards, lleopards i lleopards de les neus. Si estaven en perill d'extinció, s'havien d'ajudar i era millor estar tots junts. En passar la temporada de les pluges i el descans que necessitva el vell guepard, mamprendrien el viatge cap al nord. Tano els guiaria.