Doncs, sí. El gos de les tres pes era diferent perquè era un mentider. Per això li van posar eixe nom tan llarg. Pito, per un iaio, i Pito, per l'altre iaio. Quina casualitat tenir dos iaios que es diuen igual! A mesura que Pito Pito anava fent-se major, son pare i sa mare es van adonar que deia moltes mentides i li posaren també Pinotxo.
Sabeu qui era Pinotxo? Per si no el coneixeu, vos el presente. Era un xiquet que no volia mai anar a escola. En lloc d'entrar a classe, passava de llarg, s'entretenia jugant i es posava en molts problemes: una vegada el van convertir en un ase i una altra vegada, per exemple, li furtaren els diners. Quan tornava a casa, s'inventava mentides i no deia a son pare que no havia anat a escola, que havia perdut el temps bambant pel carrer sol, perquè els altres xiquets i xiquetes sí estaven en classe.
Però, Gepeto, que així es deia son pare, el va descobrir perquè cada volta que no deia la veritat li creixia el nas. Arribà un moment que el tenia tan i tan llarg que no ho podia dissimular, de manera que tots sabien que Pinotxo deia mentides.
Aleshores, què li passava a Pito Pito Pinotxo quan deia una mentida? Doncs que li creixia la cua. Els seus pares al principi pensaven que la cua creixia perquè el gosset es feia major però quan es van adonar que la cua creixia més del que corresponia a l'edat i al tamany de Pito Pito, es van començar a alarmar.
Quines mentides deia? Molt senzill. De vegades feia com si s'haguera acabat tot el menjar però en realitat l'abocava al poal del fem. Els pares, Pito i Pita, li preguntaven:
- Ja t'ho has acabat tot?
- Sí, sí.
Si tenia fam, anava a furtar menjar a una alta casa.
-D'on véns, Pito Pito?
- De pegar una volta pel solet.
Arribà un moment que els pares ja no es creien res. Estaven realment alarmats. Per fortuna, van caure en el compte que la llargària de la cua tenia relació amb les mentides.
- Pito Pito, el pare i la mare no volem que digues cap mentida.
- Jo no dic mentides!, contestà el gosset fent que estava enfadat.
Això ja va ser massa. Va dir dues mentides juntes: una, que no en deia i l'altra, fent-se l'ofés. Quan Pito Pito va voler fugir de la conversa amb els seus pares, no va poder posar-se dret: la cua li havia crescut tant i tant que li tapava les pates i no les podia moure.
Pito i Pita van pensar que ara tenien un grandíssim problema. Ja no solament que Pito Pito Pinotxo era un mentider sinó que a més no es podia moure.
Els pares van buscar consell d'altres famílies de gossos. Els van dir que, a la terra de la Canyella, la bruixa Rieden era capaç de curar tots els animalets. Quan ja estaven a punt d'iniciar el viatge, es presentà a casa de la família dels Pitos una dona que els va dir que ella coneixia Peti Peti, un gos molt bo que cuidava un galliner prop d'allí i que podia fer-se càrrec de Pito Pito fins que deixara completament de dir mentides. Estava segura que Peti Peti ho aconseguiria.
Amb l'esperança que Pito Pito Pinotxo deixara de dir mentides i que la cua li tornara a la llargària normal, el portaren al galliner.
Quan passeu per allí, mireu com va la cosa.
----------------------------------------
Este conte va ser idea de Lluna. Em va dir que volia un conte "sobre un gos que es diguera Pito Pito Pinotxo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada