Estic més de quatre anys intentant escriure sobre les meues criatures, prole de la meua prole. Comencí per Bernat: és qui primer va nàixer, després vaig continuar amb Lluna i Neu i, posteriorment, amb Altea. Al final, he trobat una solució que m'agrada i que em resultarà còmoda: un blog. Puc accedir-hi des de qualsevol ordinador, independentment del tractament de textos que tinga instal·lat, i no necessite fer carpetes ni arxius pelegrins, com diria Gabriel García Márquez.
Vaig arribar a redactar unes quantes pàgines que, a partir d'ara, aniré traslladant a aquest espai. Alhora escriuré tot allò que recorde de la meua família, la de mon pare i la de mare, perquè en aquest moment sóc la de més edat i menys memòria i si les coses que passen, tinguen la importància o l'interés que tinguen, no s'escriuen, es perden. Per això també vos posaré els contes que he inventat.
No publicitaré el blog, com faig amb el DE VIATGE, serà familiar però podreu, vosaltres cinc, els adults, mostrar-lo a qui vulgueu del vostre entorn, de les vostres altres famílies que també són família de les meues quatre criatures dolcíssimes. O potser alguna amistat meua que es dedique a la literatura o em tire una maneta en la correcció lingüística.
Segur que ja heu identificat el nom del blog. Efectivament, un poema de Joan Fuster que va musicar i cantar Lluís Llach.
En definitiva, el meu testament. Vos deixe els meus records familiars anteriors, els meus sentiments presents i les meues il·lusions futures.
A través dels comentaris podeu dir la vostra i completar el que vos vinga de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada