De Troia a Ítaca

Des del mes de febrer tinc l'esborrany del text que vos diré a continuació. Ara resulta que la història del rei d'Ïtaca i gran guerrer Ulisses està de moda justament estos dies a causa de la pel·lícula The Odyssey, escrita i dirigida per Cristopher Nolan. Així que estem d'actualitat. 

El primer que em ve al cap és el mosaic que vaig veure al Museu del Bardo, a Tunis, la capital de Tunísia, que representa Ulisses en el vaixell on viatja lligat al màstil per a poder superar la influència del cant de les sirenes. Tunísia és un país que em va agradar molt. Ja pensarem si quan jo faré 75 anys, o per qualsevol altre motiu, el podem visitar tots junts.

.

Ja sabeu que Homer, el poeta grec, va escriure L'Ilíada gràcies a la qual hem conegut la guerra de Troia. També sabeu que quan Troia va ser destruïda, entre els pocs que van poder fugir amb vida estava Enees, els descendents del qual van fundar Roma 500 anys després de la seua mort.

L'altre personatge important que va poder fugir va ser Ulisses, també dit Odisseu. El poeta Homer ens conta en l'obra L'Odissea el regrés d'Ulisses al seu regne: Ítaca, un viatge molt llarg i difícil perquè els deus de l'Olimp eren com criatures entremaliades i podien afavorir o perjudicar la gent mortal segons els venia en gana.

Els deus i les deesses posen en perill Ulisses amb tempestes, monstres, encanteris, cants de sirenes i obstacles de tota mena. A més son capaços de disfressar-se tant en forma humana com convertir-se, per exemple, en vent. 

Durant la narració trobarem molts personatges humans i també divins. Tenim Zeus, pare de totes les divinitats. Les seues armes  són el llamp i el tro. El seu germà Posidó no és menys temible: regna en el mar i pot provocar naufragis. En canvi tenim Atenea, que aconsella i defensa Ulisses. Una deesa sàvia i prudent, però també guerrera: està representada amb casc, escut i llança. 

Ulisses salva tots els obstacles i per fi arriba a la seua illa, on l'esperen de fa molts anys la seua dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. Ai, però allí troba més problemes. Segons la llei de l'hospitalitat que tota la gent ha de complir, les persones estan obligades a acceptar en sa casa els viatgers o els visitants que demanen alberg, bé siga menjar o passar la nit. 

Per això, el palau del rei està ple: hi són desenes d'homes que volen casar-se amb Penèlope perquè creuen que Ulisses ha mort. D'acord amb eixa llei de Zeus, la reina no els pot fer fora, però els fa creure que en acabar la manta que està teixint, eligirà marit. De nit, desfà el que ha fet durant el dia, de manera que mai no acaba la tela.

Com Ulisses és molt llest, sospita alguna cosa i, en arribar a l'illa, entra al palau disfressat de captaire. Així no crida l'atenció i pot observar tot el que passa. Provoca un repte als pretendents de Penèlope: a veure qui és capaç de disparar amb l'arc d'Ulisses. Ningú no el pot tensar, excepte òbviament ell. Així és com el reconeix la reina. Ulisses ja és a casa.

--------------------------------------

Vos pose l'enllaç a la cançó Viatge a Ítaca, de Lluís Llach:

https://www.bing.com/videos/riverview/relatedvideo?q=llu%c3%ads+llach+viatge+a+itaca&mid=245CB15ABEC156F5C3A0245CB15ABEC156F5C3A0&churl=https%3a%2f%2fwww.youtube.com%2fchannel%2fUCsAdxezFQW3PuKJhPmayD_A&mcid=C23F0C07D22A4658B7A84E4DCCB6CB9C&FORM=VIRE

---------------------------------------------------

També el poema Ítaca, de Konstandinos Kavafis, traduït per Pau Riba:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg, 

ple d’aventures, ple de coneixença.

Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis 
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.