Fa uns dies, a casa de València, mentre dinàvem, Neu va contar-nos un conte a Lluna i a mi. Ella anava parlant i jo prenia notes. Li vaig prometre que, en poder, el passaria a l'ordinador i el gravaria a fi que tota la família el poguera escoltar. Així que, ací està. Ah! No té títol i la protagonista no té nom.
------------------------------
Hi havia una xiqueta que no tenia aigua. No podia beure i no es podia llavar. Tampoc no podia cuinar ni escurar. Havia d'anar a les cases dels altres xiquets i xiquetes a demanar aigua.
Un dia, van furtar l'aigua a totes les amistats de la xiqueta, o siga, que van robar l'aigua als que podien donar aigua a l'amiga.
Aleshores, un lladre roïn, va dir als altres lladres: Per què furteu a tanta gent si només podeu furtar a una?
Arriba un lladre bo i diu: Per què furteu a la gent si podeu buscar coses en terra?
Llavors van buscar per baix, per dins de la terra, i van veure uns pots. Els van obrir i els van tirar damunt de la cara.
Per què ho fan els lladres si després les persones posen pocions enterrades perquè els lladres ho descobrisquen?
El lladre roïn va dir: Si les persones ho fan contra nosaltres, no robaré més i seré una bona persona i deixaré que les persones visquen felices i contentes sense que els roben RES.
Per a tota la vida.
Els lladres tampoc no volen que els tiren pocions a la cara i parlen amb tota la gent perquè no posen pots.
VISCA, VISCA, no vull que em roben més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada