Pirates a l'Albufera!

Ara que ja coneixem la diferència entre bucaner i pirata, contaré una historieta de pirates a l'Albufera. La idea està treta de Pirates de la marjal, de Mariano Casas.

Com sabeu, al mercat de Muro hi ha una parada molt gran plena de llibres per a intercanviar. N'agafes un i en deixes un altre. Jo sempre pegue una miradeta per si hi ha alguna cosa que m'interesse. I, com que acabava de decidir parlar-vos de pirates, vaig agafar aquest.

Vos preguntareu què és una marjal. És una zona humida, a tocar de la mar, molt rica en fauna. Les aus migratòries, les que volen del nord d'Europa a Àfrica, i en tornen, les utilitzen com a estació de pas, per a descansar i alimentar-se, ja que les marjals estan cobertes de vegetació i això és com un restaurant per als animals.

Ací, al País Valencià en tenim tres molt importants: la marjal de Pego-Oliva, la d'Almenara i la de l'Albufera de València, dedicada a cultivar arròs.

I ara, què és una albufera? És un llac que està al costat de la mar però que té aigua dolça gràcies a l'aigua subterrània que ix a la superfície pels ullals, una mena de brolladors, i a les séquies o rius que hi desemboquen. Té comnicació amb la mar a través de les goles i un sistema de comportes que impedeix que entre aigua salada però que també permet traure'n la dolça en el cas que per les pluges el nivell de l'albufera puge molt i siga un perill per a la població.

Ara, ja, el conte PIRATES DE L'ALBUFERA.

El Pigat era un xiquet de 12 anys, orfe de mare i de pare. La mare havia mort en el part i el pare se n'havia anat quan ell era molt menut. Ningú li va explicar mai per què ni a on. Vivia en una barraca a la vora de la llacuna amb una tia seua que no el volia molt. Simplement deixava que passara la nit en la barraca i li donava de menjar quan podia, és a dir, quan es trobava una cistella plena d'aliments a la porta de casa. Sa tia no li va voler dir mai qui la deixava.

Es passava el dia fora. En aquella època la gent menuda tan pobra no anava a escola i a l'edat del Pigat ja no es preocupaven massa d'ells. Era normal. Inclús si alguna nit no anava a dormir a la barraca, sa tia pensava que estaria amb uns familiars del Saler. No manifestava mai cap inquietud pel xiquet. Així eren les coses. 

Ell anava per la devesa, per la platja, per la marjal, per la vora del llac. El Pigat no coneixia cap altre territori. Però eixe, el seu, se'l coneixia molt bé. Era lliure i ningú no es clavava mai amb ell.

Una cosa que li agradava molt era els dies que hi havia mercat en algun lloc de l'Albufera. Allí  sentia històries de pirates i  tots el coneixien. S'hi trobava a gust.

Un dia, quan ja estaven recollint el mercat, la primera barca que va eixir, sorprengué a tota la gent quan van veure que tornava immediatament i que l'home que la portava cridava: Els pirates, que venen els pirates!

En un obrir i tancar d'ulls, la gent desaparegué i abandonà tot el que fins eixe precís moment tenien entre mans: tauletes, animals que no havien venut, roba, fardells amb tota mena d'objectes... Unes persones s'amagaren on van poder i unes altres anaren cap els camps d'arròs. Una estampida. Tot desbaratat, arruïnat.

El Pigat va veure una barca menuda abandonada i es  va tombar al costat, ben amagadet. Tenia tanta por per tot el que li havien contat dels pirates i pels crits que estava sentint, que va tancar els ulls, com si així poguera desaparèixer, i no va moure ni una pestanya.

Quan ja no sentia res i pensava que tot havia passat, va voler alçar-se per a fugir cap a la devesa. Allí es podria amagar entre les dunes i els arbres i si els pirates tornaven no el trobarien. Però, un dels pirates l'havia vist:

- Què fas tu ací, nano?

El xiquet tremolava de por. Va reconèixer, pel que havia escoltat,  Barbacana, el pirata més temut, el que manava de tots. Però abans que poguera contestar, va sentir una veu salvadora:

- Deixa'l, és el meu fill.

El xiquet va poder dir mentre li tremolaven les dents:

- Ets mon pare?

Eren iguals: de cabells rojos i amb la cara plena de pigues.

Així que el Pigat menut va començar a entendre moltes coses: son pare se n'havia anat amb els pirates per alguna raó que encara no sabia però que, mentre la barca es feia a la mar, segur que li ho contaria. El que sí sabía del cert era qui deixava la cistella de menjar a la porta de la barraca de sa tia i perquè ningú el molestava mai.