Conta la història de Cosimo, un xiquet que, quan solament té dotze anys, una nit s'enfada perquè la seua germana sempre fa caragols per a sopar i a ell no li agraden. Ja està fart de menjar caragols tots els dies.
De la ràbia que té, ix de casa i puja al primer arbre que troba. Quan ja està dalt se n'adona que tot es veu millor i que s'hi està ben a gust.
Els primers dies, sa mare, son pare i el germà menut, que té 8 anys, van a parlar amb ell, li demanen que baixe i li diuen que arribaran les pluges i que no podrà aguantar. Que per favor torne a casa. Però ell, cabut que cabut, que no, que no baixarà mai de la vida, que no tornarà a xafar la terra amb els peus.
El germà li porta menjar i roba de tant en tant. També llibres, perquè a Cosimo li agrada molt llegir.
En fi, passaven els dies, els mesos, les estacions, el fred, la calor, la pluja i ell aguantava.
Havia aprés a caçar i adobava les pells dels animals que li servien per a abrigar-se. També es va construir amb planxes de suro una canal que li acostava l'aigua de la muntanya. Amb el temps havia recorregut, saltant d'arbre en arbre, boscos i horts de fruiters, totes les zones per on podia viatjar sense tocar terra. Fins i tot en una ocasió arribà al port de la mar i saltava de vaixell en vaixell agafant-se dels pals de les veles.
Passaren molt anys i es mantingué ferm. Però arribà a ser molt vell i ja no podia desplaçar-se molt lluny de manera que, en sentir-se malalt, va anar apropant-se a sa casa, on encara vivia el seu germà. Li posaren un llit dalt de l'arbre, una escala a fi que el visitara el metge i li proporcionaren totes les comoditats que el germà pensava que li vindrien bé. Estava ja molt malaltet.
Finalment, un dia aprofità que passava un globus aerostàtic prop d'on estava i, amb les poques forces que li quedaven, alçà els braços i pujà a la cistella. El globus se l'emportà i desaparegué de la vista de qui estava fent-li companyia des de terra.
Cosimo no va tocar mai terra des que tenia dotze anys, com ell va voler.
------------------------
El baró rampant és una novel·la d'Italo Calvino, escriptor italià. Jo l'he llegida traduïda per Maria Aurèlia Capmany. És un llibre excel·lent (però no és el de la foto) que he agafat de la biblioteca que té Jordi a Muro, al pis de dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada