S'havien ajuntat lleopards, lleopards de les neus i guepards. Alguns van haver de caminar molts dies i molts kilòmetres per a arribar-hi, ja que vivien lluny, però era la millor zona on podien viure els tres grups d'animals perquè podien caçar protegits per les herbes altes, hi havia arbres i era una zona prou freda perquè els lleopards de les neus se sentiren confortables.
La reunió havia sigut convocada per Xiru, el lleopard de les neus. Estos animals havien viscut a les muntanyes de l'Himalaia però a poc a poc van anar canviant de lloc per culpa dels caçadors, que volien les seus pell blanques amb taques precioses, molt claretes. Ja sabeu que els animals, per a protegir-se, han de tenir un aspecte que els permeta passar desapercebuts.
Xiru volia demanar ajuda als seus parents més pròxims, lleopards i guepards, perquè, a causa de l'escalfament de la terra, els lleopards de les neus estaven quedant-se sense lloc on viure de la manera com sempre havien fet i necessitaven trobar un nou territori. Xiru els deia als altres animals:
- Si hem de caçar tots junts, tindrem menys menjar i cal que ens organitzem per a no discutir entre nosaltres.
Una cosa que preocupava a Xiru era que els lleopards de les neus són els únics dels que estaven allí que no rugeixen, un gran problema per a adaptar-se a un lloc nou ja que si es trobaven en perill no podrien demanar ajuda.
Aleshores, Tuni, el lleopard, digué que ells també estaven amenaçats pels caçadors que volen matar-los per a fer abrics i catifes amb la seua pell. Va dir que ho havien de parlar bé i arribar a un acord que els permetera viure, als tres grups, lleopards, lleopards de les neus i guepards junts per a ajudar-se.
El problema principal era el menjar. Allí on estaven reunits hi hauria molt o poc? Tots eren carnívors, caçarien el mateix. Xiru els va tornar a tranquil·litzar:
- No patiu, hi ha prou caça per a tots si ens organitzem.
D'altra banda, tots s'assemblaven molt, tenien pells molt paregudes, i els homes que volgueren capturar-los per als circs o els zoos atacarien a tots per igual. Què farien?
- A més, sóc el més ràpid de tots, afegí.
- Sí, però solament en distàncies curtes i durant un minut, li replicà Tuni.
- Xics, no discutiu, s'imposà Xiru.
Xiru, que era el major de tots, proposà que uns eixirien a caçar de matí i altres abans de fer-se fosc. El grup que no estiguera caçant faria guàrdies de vigilància per a avisar dels perills. Tot el menjar s'hauria de guardar en els arbres, a la màxima altura possible, per a poder tenir reserves si algun dia la caça era fluixa.
Tano parlà en nom de tots els guepards i digué que estava d'acord.
Tuni, que era el que millor coneixia la zona perquè havia viscut alli anteriorment, digué que no els faltaria aliment, que en eixa zona hi havia conills, raboses, cérvols, teixons, senglars i alguns animals més. Una cosa és caçar per a alimentar-se i una altra caçar per a vendre.
A continuació, es van acomiadar i cada grup familiar anà a buscar un lloc segur per a dormir. L'endemà començarien a posar en pràctica tot el que havien acordat: ajudar-se a sobreviure en un entorn nou per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada